Què són les empreses gasela i quins efectes tenen sobre l'economia espanyola?

Jordi Perramon
Director del Màster Universitari en Gestió Financera i Auditoria de l'Empresa de la UPF Barcelona School of Management.

La migració sectorial o la desaparició d'empreses gasela té un efecte directe sobre l'economia i els seus ciutadans. Els gestors públics han d'estar especialment atents.

En un ecosistema conviuen diferents espècies en equilibri. Els seus éssers vius tenen una vida limitada i, habitualment, ocupen un espai molt específic. De la mateixa manera, en un entorn empresarial existeixen empreses de tota mena, que intenten generar valor i perviure en el temps.

Entre aquestes empreses hi ha un grup de companyies, conegudes com a "empreses gasela", que susciten un especial interès. Aquestes empreses es caracteritzen per tenir un creixement molt ràpid (un mínim del 20% anual durant tres anys consecutius), una determinada dimensió (10 treballadors i una facturació mínima d'1 milió d'euros, encara que pot variar depenent del context i estudi) i una rendibilitat sobre fons propis creixent i atractiva (d'un mínim del 8%, 7% i 6%, respectivament, en els últims tres exercicis).

Les empreses gasela són molt importants ja que, encara que solament suposen un petit percentatge del total de companyies, diferents estudis afirmen que poden arribar a generar fins a un 60% dels nous llocs de treball. Addicionalment, a causa de la seva velocitat de creixement, són elements dinamitzadors de l'activitat empresarial i són atractives per als inversors per la seva rendibilitat i perspectives futures.

Els ecosistemes més proclius a generar 'empreses gaseles' han estat Catalunya, Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana.

A l'Espanya de 2011, les gaseles eren una espècie en extinció: quedaven escassament unes 500 empreses d'aquest tipus, reflectint els temps difícils en els quals es trobava l'economia. A partir d'aquest punt la conjuntura empresarial va millorar de manera substancial, la qual cosa ha permès que hi hagi unes 2.000 empreses gasela a l'actualitat, d'acord amb la base de dades SABI. Aproximadament un 70% d'aquestes està facturant menys de cinc milions d'euros anuals i es caracteritzen per la seva alta inversió en I+D, la internacionalització i exportació dels seus productes i per tenir una política financera prudent.

Per zones geogràfiques, els ecosistemes més proclius a generar empreses gaseles entre 2011 i 2018, variant posicions segons l'any analitzat, han estat Catalunya, Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana. Més de dos terços de les empreses gasela espanyoles es troben en aquests moments en aquestes economies.

L'aparició d'empreses gasela ens pot donar pistes sobre quins sectors poden generar més valor en un futur pròxim, així com quines bones pràctiques està utilitzant una determinada empresa per a créixer més ràpidament que la resta. Tots els agents econòmics haurien d'estar atents a les seves migracions, ja que canvien d'hàbitat ràpidament. Per exemple, encara que en aquests últims anys el sector logístic i el sector de la construcció s'han erigit com un bon ecosistema per a les empreses gasela, les últimes dades obtingudes ens indiquen que les gaseles estan desapareixent del sector automobilístic per a aparèixer en el sector informàtic.

D'altra banda, encara que des de l'any 2011 el percentatge d'empreses gasela sobre el total s'havia incrementat de manera constant, les últimes dades disponibles ens apunten al fet que aquest creixement està donant senyals de fatiga, mostrant un lleuger canvi de tendència. Encara que no són dades alarmants encara, no és una bona notícia.

La migració sectorial o la desaparició d'empreses gasela té un efecte directe sobre l'economia i els seus ciutadans. Seria una bona notícia que es creés el marc polític idoni per a assegurar la supervivència i l'aparició d'aquest tipus d'empreses. Els gestors públics han d'estar especialment atents a la seva evolució.

Referències bibliogràfiques:

Acs, Z., Parsons, W. y Tracy, S. (2008) "High-Impact Firms: Gazelles Revised". Research Summary, Vol. 328, Junio 2008.

Amat, O., Fontrodona, J., Hernández, J.M. y Stoyanova, A. (2010): "Las empresas de alto crecimiento y las gacelas", Profit Editorial, Barcelona.

Amat, O. (2011): "Empresas gacela: inductores del crecimiento y análisis de su evolución", Partida Doble, 233, p. 65-73.

Birch, D. y Medoff, J. (1994) "Gazelles", en Lewis, Solmon y Levenson (eds.), Labor Markets, Employment Policy and Job Creation, Westview Press, p. 159-167.