Estem reciclant correctament a Catalunya?

Carolina Luis Bassa
Directora del Dept. d'Estratègia Empresarial i de Gestió
Directora de la Càtedra Mercadona d'Economia Circular
__

A l'estat espanyol el procés de reciclatge dels diferents residus està regulat per societats sense ànim de lucre que són finançades per les empreses productores i que operen a escala nacional. En l'actualitat, les diferents empreses encarregades de la gestió dels fluxos de residus domèstics a Espanya són: Ecoembes, Ecovidrio, Ecopilas i Sigre, entre altres empreses dedicades als residus d'aparells elèctrics i electrònics.

Ecoembes ha dissenyat unes pautes de reciclatge que determinen que el consumidor ha de dividir els residus en sis grups. D'aquests, cinc han de ser dipositats en el seu contenidor corresponent situat al carrer i el grup restant ha de ser dipositat en un punt net. Cada grup i contenidor d'aquest grup té un color assignat per facilitar el procés de separació. Així, en el contenidor groc s'han de dipositar els plàstics, en el contenidor verd el vidre, en el contenidor blau el paper i el cartó, en el contenidor marró s'han de dipositar els residus orgànics i finalment, en el gris es dipositen les anomenades restes. En la Taula 1 es pot visualitzar quina mena de residu s'ha de dipositar en cada contenidor i, en particular, algunes de les deixalles que poden presentar més confusió.

Com reciclem els catalans?

En un estudi realitzat per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra el maig del 2021, centrat principalment en consumidors a Catalunya, es van preguntar aspectes relacionats en la forma amb què reciclem a la llar. Després de la realització de l'estudi es van obtenir algunes troballes entorn de la resposta a la pregunta "Estem reciclant correctament en les llars catalanes?"

L'estudi evidencia que els nivells de conscienciació de la ciutadania sobre la importància del reciclatge a la llar i la seva relació directa amb la crisi mediambiental son elevats

L'estudi va evidenciar que els nivells de conscienciació de la ciutadania entorn de la importància del reciclatge a la llar i la seva necessitat per fer front a la crisi mediambiental són alts en totes les franges d'edat. Això pot ser un indici que les campanyes de conscienciació, que els organismes públics/privats han estat promovent els últims anys, han aconseguit penetrar en la societat. Concretament, l'estudi va evidenciar que els ciutadans majors de 65 anys i de sexe femení són els grups més conscients de la crisi mediambiental i de la necessitat del reciclatge.

D'altra banda, a través d'una pregunta múltiple basada a classificar diferents productes de la llar entre els cinc contenidors analitzats, es va quantificar el coneixement dels individus sobre com reciclar correctament. Els resultats van mostrar que un 37,5% dels casos va respondre de forma equivocada. Aquest percentatge apunta al fet que el coneixement sobre com s'han de classificar les deixalles no està sent suficient encara que el nivell de sensibilitat davant el reciclatge sigui elevat. Aquest fet repercuteix en com els catalans duen a terme el reciclatge en les seves llars, ja que l'estudi va mostrar que més coneixement per part de l'individu equival a més galledes de reciclatge a la llar i per tant a una classificació dels residus òptima. El 64% dels enquestats van respondre amb una puntuació de 6 o més com a grau d'acord amb l'afirmació "Considero que em falten coneixements per poder reciclar correctament". Tots dos resultats reforcen la conclusió que són necessàries campanyes informatives més concretes sobre com s'ha de realitzar el reciclatge a la llar. Les respostes a aquesta pregunta oberta es poden apreciar en la Taula 2.

Una altra troballa de l'estudi va ser el grau de confusió entre contenidors i els tipus de materials que han de col·locar-se en cadascun. Recordem que, pel fet que a Espanya el sistema de separació és per envasos i no per materials, la ciutadania no té clar quin residu va en quin contenidor. El mateix passa quan es presenta un material que no s'associa a cap color, com seria el cas dels envasos de fusta.

La recerca va posar de manifest l'alt grau de confusió pel que fa als contenidors i els materials que s'hi han d'abocar

Per exemple, un error comú en reciclar és l'associat a les joguines de plàstic atès que s'associa aquest material al contenidor groc. Això no obstant, com que no és un envàs, s'han de dipositar en un punt verd. Un altre exemple és el d'una cistella de fusta, que sí que va al contenidor groc pel fet de ser un envàs, però el consumidor no associa la fusta amb aquest contenidor. En la mateixa línia trobem el cas del pot de ceràmica en la qual els enquestats no van relacionar la ceràmica amb cap material i no van saber com s'havia de reciclar aquest residu.

L'estudi també va permetre conèixer els principals factors que dificulten als ciutadans mantenir una bona estructura de reciclatge a la llar: llunyania als contenidors, espai a la cuina i temps per a dur-ho a terme. A la pregunta oberta "Existeix algun altre factor que li dificulti mantenir un bon ordre de reciclatge en la llar?" les respostes van llançar un núvol de paraules (Veure Figura 1) en la qual es visualitzen les paraules més esmentades en les entre les quals es troben espai, desconeixement, convivents/convivència, desinformació, llunyania entre altres.

Una de les barreres amb les quals més es troben els individus per a realitzar un correcte reciclatge és el desconeixement i la desinformació sobre aquest tema, per la qual cosa és convenient realitzar campanyes d'informació dirigides a grups concrets de potencials recicladors. Una altra barrera és l'espai en les zones d'habitatge, ja que s'apunta que les cuines/safaretjos són molt petits i no resulta fàcil ni còmode col·locar tots els cubells necessaris. La integració de l'espai per al reciclatge en el disseny de la casa seria una política ambiciosa, però eficaç. En els edificis ja construïts sense opció a reforma podrien adaptar-se estructures de cubells en forma vertical més adaptables a l'espai.

Una de les barreres principals amb què es topen els consumidors alhora de dur a terme un correcte reciclatge és el desconeixement i desinformació

La barrera ocasionada per la desinformació genera dubtes sobre la correcta classificació dels residus. La consciència col·lectiva a la llar és una altra barrera per arribar a un reciclatge òptim. Les persones enquestades expressen que els seus convivents no cooperen o no prenen atenció al reciclatge.

És important assenyalar que existeixen diferències significatives entre la proximitat dels habitatges i els contenidors: les persones enquestades que viuen en zones rurals consideren que tenen els contenidors més lluny que els que viuen en una zona urbana. Aquest resultat suggereix la necessitat de millorar la gestió dels contenidors en les zones rurals perquè els ciutadans puguin gestionar correctament els seus residus. Així, la inversió en infraestructura per a escurçar la distància podria incentivar el reciclatge domèstic en aquestes àrees.

Els resultats de l'estudi mostren que el públic de totes les edats té un alt nivell de consciència sobre la importància del reciclatge, així com la de respondre a la crisi mediambiental, però que encara hi ha importants bretxes d'informació, estructura i facilitats perquè el reciclatge domèstic a Catalunya i Espanya sigui òptim. És tasca de les institucions públiques i privades continuar amb les campanyes d'educació ambiental que ressalti la importància i beneficis d'un correcte reciclatge.

* L'estudi esmentat en l'article ha estat elaborat per Sara Álvarez Velasco, Júlia Gifré García, Irene Oliva Rodríguez i Alba Tort Llorens en el marc del seu Treball de Fi de Grau d'Administració d'Empreses, sota la direcció de Carolina Luis Bassa, durant el període de març-juny 2021.