L'eficiència econòmica es conjuga amb la social

Tomàs Rubió
Professor del Màster en Direcció i Gestió de les Persones en les Organitzacions
__

L'estat espanyol és el país els resultats econòmics dels quals estan essent més afectats per la pandèmia d'entre els vint-i-tres països més desenvolupats, segons The Economist. La pèrdua del 6% del PIB i una inflació desbocada del 6,7% –per sobre de la mitjana de l'eurozona–, forcen a una visió més atenta sobre la situació. 

El nostre sistema productiu té considerables ineficiències i, quan sorgeix una crisi com l'actual, ens castiga amb més força

Des del món laboral, una primera aproximació indica que el nostre país no disposa d'una estructura productiva prou sòlida i diversificada com la resta, i això afecta la capacitat d'adaptació als nombrosos canvis sorgits. Que el nostre sistema productiu té considerables ineficiències no és cap novetat, com tampoc ho és que quan sorgeix una crisi, ens castiga amb més força. Com en ocasions anteriors, la nostra estructura econòmica i social provoca que la recuperació de les crisis també arribi més tard. 

Ajudes europees

Brussel·les ha condicionat les ajudes que Espanya té previstes (els 70.000 milions d'euros, ampliables amb crèdits fins als 140.000 milions d'euros) a una sèrie de reformes que pretenen actualitzar el nostre sistema productiu. Directament, la concessió dels fons Next Generation EU requereixen, pel que fa a les qüestions laborals, aspectes com la reducció de l'excés de temporalitat i l'atur; la sostenibilitat de les pensions; la capacitació dels treballadors; la promoció dels joves, etc. 

Malgrat que les dades d'ocupació de 2021 la situen en nivells prepandèmics, les anomalies continuen dominant el panorama a l'Estat. Ens referim, principalment, a les elevades taxes de desocupació i de temporalitats existents. L'atur actual està en el 14% –que representa el doble que la mitjana europea– i els contractes temporals també dupliquen les xifres de la UE: un 20% a Espanya versus un 11% de mitjana europea. 

La concessió dels fons Next Generation EU requereixen reduir l'excés de temporalitat i atur, la sostenibilitat de les pensions, la capacitació dels treballadors i la promoció dels joves

Ens trobem davant una oportunitat de millorar la vida dels treballadors (eficiència social) mitjançant el recent acord entre el govern de l'Estat i els agents socials (patronal i sindicats), que han pactat abordar alguns dels desequilibris estructurals del mercat laboral, conseqüència directa de l'aplicació de les fórmules neoliberals realitzades pel govern conservador espanyol el 2012. 

Avenços en la reforma laboral

El que s'ha pactat darrerament –recollit en el Decret Llei 32/2021 i que podria acabar de tramitar-se com a llei– no consisteix en la derogació d'aquella reforma laboral, que va causar una vaga general, ja que els empresaris mantenen el poder per canviar les condicions substancials de feina, flexibilització i llibertat d'empresa (eficiència econòmica). Però aquest nou acord està més ajustat a un equilibri social d'estabilitat en l'ocupació, tan necessària per a famílies i joves. 

Es manté la prioritat d'aplicació del pacte d'empresa, impedint que pugui empitjorar en els aspectes claus de salari i jornada laboral. Així, aquelles empreses que puguin adaptar-se a situacions favorables podran oferir als treballadors unes millors condicions i encara atraure talent sense deixar la resta de la plantilla per sota del mínim pactat pel conveni del sector. D'aquesta manera, els convenis sectorials mantindran unes condicions mínimes en el sector. 

El que s'ha pactat entre el govern de l'Estat i els agents socials pretén deixar enrere la idea que els salaris baixos facilitats per la temporalitat siguin un factor de competitivitat

Pel que fa a la contractació, la indefinida es basarà en el contracte ordinari i els temporals hauran de tenir una causalitat motivada per substitució o circumstàncies de la producció o oscil·lació de la demanda. No podran tenir una durada superior als sis o dotze mesos, segons conveni. En definitiva, es tracta de deixar enrere la idea que els salaris baixos facilitats per la temporalitat siguin un factor de competitivitat. La variable clau és la productivitat que, d'altra banda, ha de millorar-se per altres vies per assolir una millor competitivitat del sistema.

El futur dels ERTO

Un altre element important pactat serà el funcionament dels nous ERTO, el mecanisme per evitar els acomiadaments en les empreses en crisi, que comptarà amb importants exempcions de cotitzacions per treballador. Es tracta dels anomenats "Mecanismo RED de Flexibilidad" amb dues tipologies. 

D'una banda, servirà per atendre aquelles situacions de força major temporal d'origen macroeconòmic i conjuntures delicades (una pandèmia, una inundació o l'activació d'un volcà, per citar causes actuals) i, de l'altra, s'orientarà a sectors que es vegin sotmesos a impediments o limitacions de l'activitat, necessitats de transició i requalificació del seu personal (tancament de serveis per evitar la propagació de la variant òmicron, per exemple). Això sí, per poder gaudir d'exoneracions de cotitzacions socials, les empreses han de complir dues condicions: donar formació als treballadors i conservar-los la feina fins sis mesos després. 

L'eficiència econòmica (competitivitat) i la social (empara laboral) han de poder conjugar-se alhora per atendre les desigualtats experimentades en les estructures productives

És una molt bona notícia en temps de crisi que la predisposició a dialogar es plasmi en una normativa equilibrada per a tots els protagonistes i que no sigui el poder legislatiu qui decideixi pel seu compte, tal com va succeir anteriorment. L'eficiència econòmica (competitivitat) i la social (empara laboral) han de poder conjugar-se alhora, tal com va anticipar McKinsey Global Institute que, el febrer de 2020, va publicar un informe sobre la necessitat de formalitzar un nou "contracte social" per atendre les desigualtats experimentades en les estructures productives.