La reforma de la quota d'autònoms com a embrió de l'economia submergida

Andrei Boar
Professor del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control
__

Ingrés no vol dir cobrament. El compte de pèrdues i guanys i la tresoreria d'una empresa o d'un autònom són molt diferents. Emetre una factura avui i no cobrar-la fins al cap de mesos és habitual. La llei 15/2010, junt amb les mesures especials de morositat per la covid-19, marquen un termini legal de pagament de 30 dies per a les administracions públiques i de 60 dies per a les empreses. En la realitat, l'Administració Central de l'Estat paga de mitjana a 39 dies, els ajuntaments a 118, les CC. AA. a 140 dies i les grans empreses a 100 dies, segons l'Informe ATA. És a dir, ningú compleix el que marca la normativa.

Qui més pateix aquesta situació és l'autònom, que, en canvi, sí que ha d'abonar la quota d'autònom el primer dia de mes i els impostos com a màxim 20 dies després del tancament del trimestre. El problema real és que ha d'abonar impostos de les factures que ha emès durant aquell trimestre i de les quals tenint en compte els terminis anteriors, només n'haurà cobrat una petita part. A la pràctica, això provoca greus problemes de tresoreria.

La reforma de la quota d'autònoms i la càrrega fiscal real

Recentment, s'ha proposat una reforma de la quota d'autònoms que busca en principi, la progressivitat en la quota fins a l'any 2031. Aquells autònoms que facturin (no cobrin) menys de 600 euros al mes passaran a 183 euros respecte dels 281 euros actuals. Ara bé, tots aquells que superin els 1.300 euros de facturació veuran incrementada la quota de forma progressiva. Si analitzem les dades, es pot veure que a la pràctica, la quota d'autònoms serà d'aproximadament el 30% dels ingressos declarats l'any 2031.

Si analitzem les dades, es pot veure que a la pràctica, la quota d'autònoms serà d'aproximadament el 30% dels ingressos declarats l'any 2031.

Si a aquest 30% de quota d'autònoms, li afegim el 21% d'IVA i el 15% de retenció avançada de l'IRPF, els autònoms treballaran per pagar impostos, ja que la pressió fiscal al final del trimestre, serà del 60%. Està clar que l'IVA és un impost neutre, però la gran majoria d'autònoms, no el poden facturar a banda i, per tant, no deixa de ser una càrrega més. Si ens situem en l'any 2031 i les quotes proposades, l'autònom destinarà el 60% de la seva facturació per pagar impostos i del 40% restant, haurà de pagar els seus costos i haurà de viure.

Per veure un exemple numèric, un autònom que factura 1.500 euros (IVA inclòs) al mes i, per tant, 4.500 euros al trimestre, el 2031 pagarà una quota trimestral d'autònoms de 1.422 euros, un IVA de 945 euros i s'haurà de retenir en IRPF 675 euros. En total, li quedaran nets després dels impostos del trimestre un total de 1.458 euros Tot això, suposant que ha cobrat les factures, si no haurà d'abonar 3.042 euros de la seva butxaca.

Què fan a la resta d'Europa?

Cada país té el seu sistema propi i incorpora diferents prestacions:

• Al Regne Unit es paguen 14 euros al mes si no s'arriba als 600 euros i un 9% dels ingressos posteriorment.
• Als Països Baixos, es paga una quota de 50 euros al mes.
• A Alemanya es paga una quota de 140 euros al mes si els ingressos no superen els 1.700 euros.
• A França es paga entre el 12% i el 21% dels ingressos, en funció del sector.
• A Itàlia es paga entre el 22% i el 28% de la renda.

La Corba de Laffer

En aquest punt, la Corba de Laffer entra en joc. Aquesta teoria indica que hi ha un moment on apujar els impostos et reduirà la recaptació fiscal, ja que es deixaran de declarar els ingressos. Amb aquesta pressió fiscal proposada, és fàcil de preveure que molts autònoms ho deixaran de ser en els següents anys i augmentarà l'economia submergida, el que provocarà un efecte absolutament contrari en la recaptació que vol fer l'Estat.

Amb aquesta reforma molts autònoms ho deixaran de ser en els següents anys i augmentarà l'economia submergida, el que provocarà un efecte absolutament contrari en la recaptació que vol fer l'Estat.

La reforma de la quota proposada ha rebut greus crítiques per part de tothom, i amb raó. Espanya és el país amb més càrrega fiscal per als seus autònoms de l'entorn, amb una quota que arribarà fins al 30% de la seva facturació, que no dels seus ingressos, IVA i IRPF a banda. La situació és absolutament insostenible i caldria que aquesta quota s'adaptés als cobraments que fan els autònoms, sobretot tenint en compte, que els primers que incompleixen els terminis són les mateixes administracions.