Una reforma de les pensions que vol apropar-nos a l'Europa capdavantera

Albert Martí
Professor del Màster en Finances i Banca
__

La reforma del sistema de pensions és una necessitat per tal de fer-lo sostenible donat la situació demogràfica d'envelliment de la població. L'avantprojecte de reforma que ha presentat el Govern espanyol està focalitzat en els plans de pensions d'ocupació, un dels pilars del sistema que ara mateix existeix a l'Estat, però de manera anecdòtica, mentre que als països més avançats d'Europa són habituals.

Els sistemes de pensions tenen tres pilars: el primer és la seguretat social, és a dir, el sistema públic a través del qual l'Estat recapta ingressos amb les cotitzacions per pagar les pensions en un mecanisme de repartiment. El segon és el sistema de pensions promogut per les empreses, coneguts com a plans de pensions d'ocupació, en què les companyies fan aportacions per als seus empleats. El tercer són els plans de pensions individuals promoguts per les entitats financeres.

La taxa de substitució a Espanya és del 80% i l'estalvi és molt baix, mentre que a la UE no arriba al 60% i l'estalvi a través de l'empresa i individual és molt més alt

El sistema de pensions espanyol, però, se sustenta bàsicament en el primer pilar, de fet la taxa de substitució -la relació entre la pensió i el darrer salari- a l'Estat espanyol és de les més altes de l'OCDE, al voltant del 80%. El segon està molt poc desenvolupat, i se centra majoritàriament en grans empreses. No són obligatoris i depèn de la voluntat de les companyies. El darrer pilar, el de les aportacions individuals, també està poc desplegat, perquè hi ha una manca de cultura de l'estalvi i ha estat molt vinculat amb els incentius fiscals. En aquest sentit, la taxa d'estalvi en plans de pensions a Espanya queda molt avall en el rànquing comparant-se amb altres països, al voltant del 16%.

Mentrestant, la taxa de substitució de la Unió Europea (UE) no arriba al 60% i l'estalvi a través de l'empresa i individual és molt més alt.

El Mercer CFA Institute Global Pension Index valora els sistemes de pensions arreu del món basant-se en tres criteris: adequació del sistema de pensions, sostenibilitat i integritat. Aquest rànquing, a grans trets, el lideren els països del nord d'Europa, seguits d'un grup de països com Israel, Austràlia, Gran Bretanya o Suïssa. A l'any 2021, Espanya es troba en la posició 24 d'un total de 43 països analitzats amb una valoració global de 58, en una situació mitjana-baixa de la taula. I precisament és el criteri de sostenibilitat el que més penalitza l'Estat espanyol.

En altres contrades del món hi ha diferents sistemes de pensions, allunyant-nos d'aquest model d'aportacions públiques i privades, hi ha països a Sud-amèrica (Xile seria un clar exemple) on s'aposta per sistemes de capitalització, on cada persona es genera la seva pròpia pensió a través d'un sistema d'estalvi individual. Els Estats Units, Canadà i el Japó compten amb models de pensió pública que cobreixen els supòsits de necessitats més bàsiques que es complementen amb iniciativa privada, incentivant l'estalvi amb incentius fiscals.

La reforma

Amb aquesta reforma el que es pretén és fer sostenible el sistema de pensions potenciant el pilar dels plans de pensions d'ocupació i fomentant l'estalvi a través d'aportacions empresarials i individuals.

Amb aquesta reforma el que es pretén és fer sostenible el sistema de pensions potenciant el pilar dels plans de pensions d'ocupació i fomentant l'estalvi a través d'aportacions empresarials i individuals

Actualment, els plans de pensions d'ocupació de les empreses generen estalvi per als treballadors. Les empreses -normalment amb plantilles voluminoses- ho fan voluntàriament i els treballadors ho poden complementar. Amb la nova llei, es crearà un fons de pensions de promoció pública i de gestió privada, amb acords sectorials o de convenis, on les empreses, pimes i autònoms s'hi adheriran.

A tomb del rànquing dels sistemes de pensions, precisament els països del nord d'Europa destaquen perquè compten amb plans de pensions d'ocupació quasi obligatoris. Dit d'una altra manera, aquesta reforma busca apropar-nos a l'Europa amb sistemes de pensions més sostenibles. A tall d'exemple, als Països Baixos, els convenis col·lectius determinen gairebé l'obligatorietat d'adhesió d'empreses i empleats a aquests plans de pensions, i al Regne Unit s'ha establert un sistema on conviuen aportacions als plans de pensions per part de l'empresa, els empleats i l'Estat, alleujant així la càrrega de la pensió pública a través de l'estalvi privat.

Pros i contres

En resum, els punts positius d'aquesta proposta són la promoció del pilar de l'estalvi a través dels plans d'ocupació; l'extensió d'aquests plans també a pimes i autònoms; la promoció pública que rebaixarà les comissions de gestió i també es preveu una plataforma digital que facilitarà la consulta i la gestió per part dels partícips.

Les crítiques que se li fan per part de sindicats i organitzacions socials és que la proposta es queda a mig camí, perquè si no es fa obligatori, moltes empreses no faran aportacions, i la reforma no serà efectiva. D'altra banda les patronals i organitzacions empresarials tampoc se senten còmodes amb la proposta, ja que demanen més incentius fiscals i bonificacions per les empreses.

Si la participació en els plans col·lectius d'empresa no es fa obligatori, moltes companyies no faran aportacions, i la reforma del sistema de pensions no serà efectiva

Finalment, les entitats financeres també se sumen a les crítiques, perquè consideren que la reforma, amb la reducció dels límits d'aportacions individuals, penalitza dràsticament el tercer pilar. Fins al 2020 es podia aportar anualment, amb la seva conseqüent desgravació fiscal, fins a 8.000 euros a plans de pensions individuals; i en aquesta reforma, a partir del 2022, es retalla aquesta aportació màxima individual fins a 1.500 euros en un intent clar de propiciar l'estalvi a través dels plans d'ocupació.

Per tal que aquesta reforma sigui substancial i tingui un efecte real cal esclarir aquests temes. Si això no passa, el naufragi serà més que probable.

Un punt d'inflexió

Ens trobem en un punt d'inflexió. A més de les conseqüències socials i econòmiques, la reforma de les pensions també té rellevància política, i encara que tot té un cost electoral, és totalment necessari abordar-la amb efectes immediats.

Si a més tenim en compte altres qüestions relacionades amb la precarietat que assota la classe treballadora del país i la pressió dels costos empresarials, ens trobem amb una combinació complicada entre la necessitat de generar estalviar i la capacitat real de poder fer-ho.