Rehabilitació d'habitatges: com viure més i millor

Ramon Bastida Vialcanet
Vicedegà de Transferència de Coneixement
Director de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible

Erola Palau Pinyana
Professora assistent del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència
Investigadora de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible
__

A l'estat espanyol, més de 4,6 milions de persones no poden arribar a la temperatura de confort a l'hivern. Una situació que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), comporta un increment de mortalitat del 30%. Aquesta conjuntura es produeix per raons socioeconòmiques i per la gran quantitat d'edificis que no compleixen els requisits d'eficiència energètica i que no disposen d'instal·lacions adequades per mantenir la temperatura en períodes freds. 

Per evitar que en els pròxims anys aquesta xifra vagi a l'alça, un dels objectius importants d'aquesta dècada és fomentar habitatges en bones condicions. Així ho expliciten les Nacions Unides a través de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i la Comissió Europea amb el Pacte Verd Europeu, l'instrument de recuperació Next Generation EU i les diverses apostes polítiques que interpel·len els estats a dur-ho a terme. Són directives que exigeixen la renovació de la superfície edificada i obliguen a complir uns requisits d'eficiència energètica, accessibilitat, habitabilitat, inclusió i cohesió social, entre altres.

A l'Estat, més de 4,6 milions de persones no poden arribar a la temperatura de confort a l'hivern per, entre altres, la manca de compliment en els requisits d'eficiència energètica de gran quantitat d'edificis

A l'Estat i a Catalunya, la tendència del sector immobiliari també es focalitza en regenerar les àrees urbanes i a rehabilitar les edificacions. Un canvi d'enfocament respecte al model immobiliari anterior, que pretenia desenvolupar les ciutats i construir nous habitatges. Això es fa palès en iniciatives com l'agenda urbana espanyola, la Llei de canvi climàtic i transició energètica i el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana.

Així doncs, hi ha una inclinació global a fomentar l'eficiència energètica i la rehabilitació, essent les edificacions (sobretot en males condicions) espais clau d'intervenció per transformar l'economia cap a la triple sostenibilitat: social, mediambiental i econòmica.

Rehabilitació sostenible de l'àrea urbana

A escala social, existeix una relació directa entre les persones que estan en males condicions socioeconòmiques –i que, conseqüentment, habiten en llars en males condicions–, els problemes de salut i l'esperança de vida. La raó principal d'aquesta coincidència és que les persones en situació de vulnerabilitat social i econòmica que viuen en edificis de poca qualitat constructiva estan exposades a temperatures inadequades durant llargs períodes de temps, cosa que redueix l'habitabilitat i el confort i incrementa la taxa de mortalitat. 

Addicionalment, la rehabilitació d'habitatges pot millorar l'accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda. Altres objectius de caràcter social que s'intenten assolir a l'hora de rehabilitar habitatges també inclouen:

• Millora dels serveis de subministrament i sanejament de l'aigua
• Reducció de la contaminació d'aire d'interiors (ocasiona nombroses malalties respiratòries, cardiovasculars i reaccions al·lèrgiques com l'asma)
• Reducció de la contaminació acústica de l'exterior
• Millora de la imatge de l'entorn urbà. 

En la dimensió mediambiental, els estudis apunten que cal rehabilitar edificis per tal que tinguin un menor consum energètic i baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle. La recerca sovint fa referència al foment de l'eficiència energètica reduint la quantitat d'energia necessària per proporcionar servei als edificis, rebaixant així els efectes negatius a llarg termini de l'ús d'energia en la contaminació del nostre planeta.

Ja hi ha casos de bones pràctiques 

Les bones pràctiques se centren, principalment, en la instal·lació de bons aïllaments per tal que l'edifici utilitzi menys energia de calefacció i refrigeració per mantenir una temperatura agradable durant el transcurs de l'any, així com millorar les instal·lacions tèrmiques i d'il·luminació, responsables de la major part del consum energètic. Addicionalment, altres bones pràctiques integren l'ús d'energia neta i renovable com l'energia solar, la biomassa o la geotèrmia. 

D'altra banda, en el procés de rehabilitació d'edificis és necessari que els materials emprats n'afavoreixin la conservació i provinguin de proveïdors que ofereixin la seva traçabilitat i n'acreditin la qualitat. Alhora, cal que els residus es reaprofitin sempre que es pugui i es reciclin correctament. 

A conseqüència de prevenir els efectes negatius de la salut, la rehabilitació d'habitatges també comporta menys costos sanitaris pels serveis de salut públics locals i estatals

Finalment, en el sector de la rehabilitació urbana es té en compte l'impacte econòmic, posant especial èmfasi en el valor dels habitatges i en la creació de llocs de treball. Les intervencions de rehabilitació d'habitatges suposen una revalorització amb escreix dels immobles a causa dels costos reduïts de manteniment i consum energètic i arran d'una gestió més eficient dels recursos. Pels residents, pot significar un estalvi econòmic important i, pels propietaris, comporta que el valor de la venda o el lloguer incrementi.

A conseqüència de prevenir els efectes negatius de la salut, la rehabilitació també comporta menys costos sanitaris pels serveis de salut públics locals i estatals. També per a les administracions, les rehabilitacions urbanes aporten beneficis econòmics, ja que poden incrementar l'Impost de Béns Immobles (IBI) de la zona renovada. 

A més, la creació de llocs de treball és un altre concepte a tenir en compte perquè la renovació dels edificis fomenta l'ocupació i representa una oportunitat per al creixement de l'ocupació estable i de qualitat, un dels motors amb més potencial per a la transformació personal i social. De fet, els barris que es rehabiliten també fomenten la innovació i veuen una reactivació en la seva economia, sobretot en forma d'increment de negocis de qualitat.

La mesura de l'impacte social i mediambiental

L'ús de sistemes de mesura de l'impacte social generat per les intervencions de rehabilitació urbana és una pràctica habitual en països com els Estats Units, el Regne Unit o Israel, entre altres. Aquesta mena de tècniques permeten recollir informació i quantificar l'impacte que genera la rehabilitació en el benestar de les persones que habiten en aquests edificis. També permeten recopilar informació sobre l'impacte en la sostenibilitat i l'eficiència energètica dels edificis i sobre l'impacte econòmic que es genera en els barris rehabilitats. 

En el marc de la jornada "Un New Green Deal per a l'habitatge urbà", el pròxim 28 de gener, es presentarà l'estudi "La mesura de l'impacte social i mediambiental en la rehabilitació d'habitatge urbà"

D'aquesta manera, les inversions realitzades en la rehabilitació d'edificis urbans no es valoren únicament segons l'impacte econòmic generat, sinó que també es tenen en compte el valor social i mediambiental que aporten a totes les parts interessades. 

El pròxim 28 de gener, la UPF Barcelona School of Management i la Fundació Metropolitan House, organitzen la jornada "Un New Green Deal per a l'habitatge urbà", en què s'abordaran les polítiques públiques de rehabilitació urbana en el marc del programa Next Generation EU i la creació d'habitatges sostenibles, digitalitzats i intel·ligents. També es presentarà l'estudi "La mesura de l'impacte social i mediambiental en la rehabilitació d'habitatge urbà", dut a terme en el marc de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible.