Reptes ètics del lideratge en plena crisi del bé comú

Joan Francesc Cánovas

Director del Màster en Direcció de Comunicació de la UPF Barcelona School of Management.

Els límits on es situa el bé comú i els actors que juguen un rol en aquest espai han entrat en crisi. El model existent fins ara ha col·lapsat. L'ètica ens ha d'ajudar a definir aquests límits.

Les generacions que passem de la cinquantena vam ser instruïts en una lògica social en la qual allò que es considerava bé comú era una competència i una responsabilitat bàsicament de l'Estat. Els individus ens havíem d'ocupar de defensar interessos particulars i sectorials. La nostra participació en el bé comú es limitava a pagar els impostos, complir les lleis i votar.

Aquest fet, va ser considerat, en el moment en el qual es va implantar després de la dictadura, un gran guany atès que els conceptes bé comú i interessos particulars estaven dirigits i orientats des de la falta de llibertat d'un règim dictatorial. La nova concepció era una clara millora del que teníem fins el moment i ens vam acostumar a la idea que l'Estat, si considerava qualsevol activitat com a bé públic, s'encarregava d'organitzar-la directament o d'encarregar la seva organització a algú altre (subcontractació, subvencions...).

Aquesta situació ha acabat fins i tot, creant una imaginari en la qual a molts ja els va bé que l'Estat sigui el dipositari del bé públic. Potser s'ha interioritzat la idea massa acríticament.

Però aquest sistema ha entrat en crisi per dos motius: d'una banda, s'ha constatat que l'Estat no pot garantir-ho tot; de l'altra, la societat civil sempre ha mantingut una vocació de bé comú i ha començat a reivindicar la necessita de gestionar-lo. Un dels primers símptomes d'aquesta crisi es produeix en el moment en què esclaten les ONGs (organitzacions que es defineixen justament perquè no són governamentals, o sigui, que tot i ocupar-se del bé comú no són els gestors habituals d'aquest espai).

Aquets trànsit cap a un nou esquema on del bé comú en té responsabilitat gent que no és govern (ONGs, empreses, plataformes, fundacions...) planteja decisions que no s'havien produït mai i que tenen una deriva ètica. I si considerem l'ètica com la definició dels límits entre el que podem fer i el que no, el debat està servit.

Per fer més completa l'anàlisi cal afegir dos canvis transcendents més. En primer lloc, el bé comú es modifica. Avui és impensable definir-lo sense considerar aspectes que no eren motiu d'aquesta idea fa uns anys com la defensa del medi ambient, el respecte de gènere, el benestar animal, etc. I en segon lloc, el bé comú incorpora la defensa d'aquells que no hi seran, o sigui, no es pensa en l'avui i prou perquè la defensa del bé comú suposa defensar els drets d'aquells que l'han de gaudir en un futur. Defensem el bé comú per als que vindran perquè si no ho fem, potser no existirà. Aquest canvi de model social on els mercats i la pressió social tenen un rol preponderant demana que es prenguin decisions. Ens trobem en una cruïlla on l'ètica ha de jugar un rol destacat.

Com ha d'actuar un líder social, empresarial... davant d'això? Quin paper juga la comunicació i el màrqueting en aquesta presa de decisions? Aquests van ser els temes de debat de les dues sessions sobre ètica conduïdes per Vicenç Villatoro a la UPF Barcelona School of Management el passat més de gener. Al curs també hi van participar Begoña Román, Rafael Vilasanjuán, Juan Insúa i Josep Santacreu (situar cadascun d'ells).

Resumir el contingut i les reflexions que es van produir, no tan sols per part dels ponents sinó també dels participants, no és fàcil, però del conjunt de consideracions que es van fer en destaquem les següents que poden ajudar a la reflexió generada:

• "Davant de la tensió d'aquest moment de canvi en el què ens trobem, la llei farà tard. Els codis deontològics, no sectaris, excessivament corporativistes i sense pressions empresarials, poden ser la solució".

• "És vital, ara més que mai, no convertir l'ètica en un article de luxe".

• "Es possible que donem validesa a hàbits i costums pel simple fet que tothom ho fa, sense discutir, si està bé o no. Massa vegades juguem en la moral del tauler on t'estem".

• "La singularitat del moment és que rarament la decisió ètica es produeix entre el bé i el mal sinó entre coses raonables que estan en contradicció. Sovint la decisió que prenem és la millor que podem prendre en aquell moment. Molt sovint ens movem en un marc d'acceptar el mal menor".

• "És imprescindible que fem aquests debats i definim on volem anar perquè si no saps on vas, acabes en un altre lloc".

• "Un dels canvis més importants que possiblement hem de fer és deixar de pensar-nos com a individus i prou. Sinó ens pensem com espècie, tenim un problema molt gros".

• "L'etapa actual demana involucrar la ciutadania en la gestió i construcció del bé comú. Aquest concepte ha canviat i ens hem de posar d'acord sobre què considerem bé comú".

• "No tenim planeta B i està demostrat que com a gestors ho hem fet bastant malament".

• "Segurament els concepte públic i privat haurien de canviar. Privat ha estat associat a alguna cosa negativa i això ara no hauria de ser així, sobretot perquè des de l'espai privat s'entra en la gestió del bé comú. A més, hem de saber entendre que la teva contribució al bé comú pot entrar en contradicció amb el bé comú dels altres".

• "Dediquem poc temps a pensar en els problemes. Estem massa enfocats a resoldre i a actuar i això fa que cometem molts errors. La clau per a trobar una bona solució és analitzar bé el problema".

En definitiva, els límits on es situa el bé comú i els actors que juguen un rol en aquest espai han entrat en crisi. El model existent fins ara ha col·lapsat. En una societat marcada per la transició entre models culturals els lideratges són fonamentals perquè no tan sols han de prendre un volum de decisions més elevat sinó que també s'han d'enfrontar a situacions fins ara desconegudes. És possible que aquest fet incrementi el nombre d'errors comesos. L'ètica ens ha d'ajudar a definir aquests límits.