Reutilitzar la pandèmia per ser més sostenibles
12 Enero - 2021
La pandèmia ha causat un retrocés pel que fa a la gestió dels residus plàstics i dels aliments per a un futur sostenible
Les festes ben atípiques que hem viscut aquest hivern no ens han deslliurat de les munteres d'escombraries acumulades als contenidors i de les deixalles de tota mena abandonades a les voreres dels carrers i dels espais oberts de les nostres ciutats. Ans el contrari, sumat a l'increment de les compres associades a Nadal, diversos factors han causat un augment de deixalles i, en general, ha agreujat l'impacte del consum sobre el medi ambient. Aquesta anàlisi ens hauria d'ajudar a reflexionar i impulsar la cerca de models més sostenibles, amb tota urgència, tot esdevenint un propòsit prioritari del nou any que comencem.
Repensar els models actuals
Tal com mostra l'Atles dels Objectius de Desenvolupament Sostenible del Banc Mundial en la dimensió 12 –que fa referència a consum i producció responsables–, la pandèmia ha causat un retrocés pel que fa a la gestió dels residus de plàstic i dels aliments per a un futur sostenible. Aquest fenomen, però, no es deu únicament a la utilització de material de protecció sanitària d'un sol ús. Tot i que la gestió dels residus associats a l'ús de mascaretes, guants i altres tipus de material sanitari –especialment l'hospitalari– és millorable, aquestes deixalles han esdevingut, en certa manera, inevitables. Tots esperem que sigui transitori. Toquem fusta.
L'ús de paqueteria i el desplegament logístic que ha implicat l'entrega a domicili per l'auge la compra en línia els darrers mesos ha comportat més contaminació per les emissions generades en "l'última milla"
Com a factor addicional, el confinament i la prudent elusió d'aglomeracions han potenciat l'auge d'una tendència ja creixent en els últims anys: la compra en línia de productes de tota mena. A l'enquesta del CIS del mes d'octubre sobre els efectes del coronavirus, un 45,6% dels enquestats va declarar haver augmentat el seu consum de productes a través d'Internet. Es preveu que, tot i la caiguda de les vendes en sectors on el comerç electrònic estava consolidat com les aerolínies i agències de viatges, el creixement d'aquest tipus de consum a l'estat espanyol se situï, el 2020, molt per sobre del 21,4% que va experimentar durant el 2019, quan representava una despesa de 2.076 euros per càpita anual (segons l'informe de l'ONTSI). Aquest model de compra, si bé prescindeix de les botigues físiques, té un impacte mediambiental agregat superior que principalment es deu a l'increment de l'ús de paqueteria i del desplegament logístic que implica la seva distribució a domicili amb un augment de la contaminació, especialment per les emissions generades en el que en logística es denomina "l'última milla".
2021: canvi de mentalitat
Per altra banda, les restriccions imposades a bars i restaurants han impulsat la compra de menjars i begudes per emportar-se, embolcallats amb diversitat de materials no reutilitzables. A Europa, les deixalles generades pel menjar per endur-se supera les 20.000 tones anuals i representa un problema creixent. Tant, que a partir de 2021 s'ha prohibit la comercialització de plàstics d'un sol ús. La solució passa no només per la utilització de material reciclat o reciclable potenciant, entre altres alternatives, emprar coberteria i envasos compostables, la substitució de les bosses de plàstic per paper reciclat, l'acceleració de la seva biodegradabilitat o el retorn a la tradicional bossa de la compra, sinó també per un canvi de mentalitat –tant dels consumidors com dels comerços– per reduir el consum material i per trobar alternatives innovadores de reutilització focalitzades a pal·liar aquesta greu problemàtica.
La reducció de la mobilitat, la potenciació del teletreball o la possibilitat de replantejar el model de ciutat i del sector turístic són alguns dels canvis derivats de la covid-19 que mereixen una atenció especial
Cal no defallir, saber veure l'ampolla mig plena i aprofitar les oportunitats que ofereix el fet d'enfrontar-nos a al repte de la sostenibilitat amb optimisme, sense desatendre les seves tres vessants –ambiental, social i econòmica– també en temps de pandèmia. Més enllà dels fons de recuperació que arribin amb el programa Next Generation EU estretament lligats a la sostenibilitat i l'economia circular, la crisi de la covid-19 ha portat efectes col·laterals positius que caldrà mantenir. La reducció de la mobilitat, la potenciació del teletreball o la possibilitat de fer un replantejament del model de ciutat i del sector turístic són alguns dels canvis que mereixen una atenció especial. I no únicament això. La pandèmia ens deixa quelcom més important: ens ha fet més conscients de l'enorme interdependència social i de la responsabilitat que ciutadans, empreses i administracions compartim per fer que el nostre entorn sigui saludable i segur. Cal que ho aprofitem.