Quan el país pot ser un risc per a l'empresa

Xavier Fornt
Professor del Màster en Negocis Internacionals

-

En l'àmbit empresarial, el risc reputacional és un concepte en funcionament, però també ho és en els països? La resposta és clara: els països també tenen una imatge i una reputació

El risc reputacional és un concepte d'importància creixent a la nostra societat i, possiblement, no analitzant prou a fons.

Podem considerar la reputació d'una firma com un bé intangible, de difícil valoració i que, encara que no tingui com a objectiu en si mateix aconseguir un augment en el compte de resultats, és evident que existeix un nexe entre ambdós conceptes. La reputació d'una firma acaba generant confiança, quelcom que costa molt de guanyar i molt poc de perdre.

Aprofundint en el concepte prèviament citat de la difícil valoració de la reputació, no hem d'oblidar que un dels objectius que estudiem en l'anàlisi de riscos és el de la transformació de les incerteses en riscos calculables.

Com s'estima la reputació d'una firma?

L'anàlisi de riscos sorgeix de la percepció subjectiva de la realitat. Per valorar el risc es pot acudir, per exemple, als rànquings que estableix anualment la consultora Boston Rep Trask. Aquesta publicació cita, en la seva edició de 2020, les següents companyies en el seu Top Ten: Lego, Walt Disney, Rolex, Ferrari, Microsoft, Levis, Netflix, Adidas, Bosch i Intel.

Des del punt de vista comptable, resulta molt complex establir el valor d'aquest intangible, però la relació entre reputació i resultats pot servir com una vara de mesurar la confiança que la societat té en una marca determinada i la forma amb la qual el retorn repercuteix en accionistes, empleats, clients i proveïdors.

L'anàlisi de riscos sorgeix de la percepció subjectiva de la realitat i, des del punt de vista comptable, resulta molt complex establir el valor d'aquest intangible

Durant la pandèmia, i molt especialment en els seus inicis quan tothom estava descol·locat i sense saber ben bé què fer, va haver-hi empreses que es van reinventar. Un exemple molt recordat en la població és el d'algunes empreses del sector de l'automòbil que van reconvertir les seves línies de fabricació i les van adaptar per subministrar respiradors als centres hospitalaris. Amb quasi total convicció, podria asseverar que ningú en aquells moments va fer un estudi de rendibilitat de l'operació.

El mateix podríem dir de les empreses de perfumeria que van optar per fabricar gel hidroalcohòlic en comptes de perfums, o empreses tèxtils que, en comptes de camises, van optar per fabricar, com podien, mascaretes i guants. Possiblement, el resultat econòmic haurà arribat en forma d'un augment de la seva reputació, aquest valor intangible cada dia més important a la nostra societat.

En l'àmbit empresarial es comença a tenir clar el funcionament i el valor d'aquest concepte, i per això arriba el moment de preguntar-se si el risc reputacional seria aplicable també a l'anàlisi del risc-país. La resposta és clara i indubtablement afirmativa. Els països tenen també una imatge i una reputació.

La reputació de país

Com també passa amb les marques, amb les quals hem vist que la consultora de Boston estableix un rànquing anual, respecte a la reputació de països, el tema és tractat amb regularitat per Reputation Institute, que en el seu rànquing 2019 estableix el següent Top Ten: Suècia, Suïssa, Noruega, Finlàndia, Nova Zelanda, Canadà, Dinamarca, Austràlia, Països Baixos i Irlanda. A les enquestes per a aquest estudi, es van agrupar les preguntes al voltant de tres grans temes: la percepció social, l'efectivitat dels governs i un conjunt d'aspectes econòmics.

En l'anàlisi clàssica del risc de país, s'analitzen tres tipus de factors diferents que correspondrien, en certa manera, amb els de l'estudi prèviament citat. És a dir, els factors polítics, econòmics i socials. Però, amb tot, on se situa el risc reputacional?

En l'anàlisi clàssica del risc de país, s'analitzen tres tipus de factors: polítics, econòmics i socials. Però, amb tot, on se situa el risc reputacional?

Atès que és un concepte intangible, abstracte i de difícil mesura, caldrà considerar que el risc país té en compte qualsevol dels tres conceptes prèviament citats, és a dir, el risc de reputació política, econòmica o social. D'aquests, el més fàcilment mesurable és el de la reputació econòmica. Convé basar-se en el concepte de disciplina econòmica d'un país. En el seguiment de les seves desviacions pressupostàries referents a epígrafs, com el del dèficit públic i el del deute públic i dels pagaments que se'n deriven, mentre que els conceptes de reputació política i reputació social són més difícilment quantificables atès el fort component subjectiu.

El risc de país reputacional hauria de ser catalogat com a no monetari sense perdre de vista que aquests poden ser, sovint, molt pitjors que els riscos amb una directa i estreta vinculació financera. Aquest és un risc que mesura la confiança de la societat i dels mercats d'un país, i que és valorat també a escala internacional. Podria produir-se una situació en què la percepció d'aquest risc fos diferent a escala nacional de la percepció que es tingui des de l'àmbit internacional. Finalment, a efectes de la inversió exterior, és evident que depèn més de la percepció internacional que no pas de la percepció que es pugui tenir a escala local.

Si un país té una mala reputació política, aquest concepte s'ha d'associar a una mala reputació econòmica i social? Un país amb mala reputació política, de tendències intervencionistes, per exemple, pot perfectament tenir una bona reputació econòmica pel pagament puntual del seu deute exterior o pel control del seu dèficit i tenir també una bona reputació social per manca de moviments violents en la seva vida diària. De la mateixa manera, un país amb bona reputació política, pel seu respecte a les decisions democràtiques, pot tenir una mala reputació econòmica pel seu constant increment de deute i una mala reputació social per actes constants de vagues i protestes per part de la seva societat civil.

El risc institucional, en definitiva, és aplicable també al concepte de risc país i no pot ser associat a un vessant concreta de l'estudi analític, sinó que pot produir-se de forma independent en cadascun dels tres conceptes bàsics d'anàlisi: el polític, l'econòmic i el social.