La preocupació pel medi ambient ha esdevingut un dels punts estratègics de moltes empreses. Aquest canvi de paradigma, sobre manera, es deu a les demandes dels consumidors a les quals les companyies no poden desoir i, amb aquesta fita, des de la responsabilitat social corporativa (RSC) s'incorporen mesures de gestió mediambientals. Ara bé, és important atendre no només a quines polítiques es duen a terme, sinó a com es gestionen perquè siguin creïbles, possibles i efectives.
En aquest sentit, com expliquem al Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa, la dimensió mediambiental no s'hauria de tractar d'una manera deslligada d'altres aspectes de responsabilitat social, sinó treballant-la des d'una visió conjunta i sabent que la seva aplicació i efectivitat està estretament lligada a altres actituds d'una organització.
La dimensió mediambiental no s'hauria de tractar d'una manera deslligada d'altres aspectes de responsabilitat social, sinó des d'una visió conjunta
Quan parlem de responsabilitat social ho fem des de l'equilibri entre diferents aspectes: el bon govern, els criteris laborals, el respecte als drets humans, la preservació del medi ambient i la relació amb la societat. Com estableixen les iniciatives internacionals de referència en aquesta matèria, la tasca de la RS és la d'aplicar aquesta visió global de forma equilibrada en el dia a dia d'una organització mitjançant el diàleg amb els grups d'interès.
Amb l'establiment del bon govern en una entitat, s'enfocarà de manera correcta l'equilibri des d'una visió compromesa, transversal i estratègica. Per contra, si no hi ha una adequada implicació de la propietat i de la direcció empresarial en aspectes d'RS, difícilment es tindrà un bon enfocament sobre polítiques mediambientals. En aquest context, les accions que es puguin realitzar seran aïllades i quedaran desconnectades de la política general de l'empresa. Resultaran en una declaració d'intencions sense una efectivitat real i, en el pitjor dels casos, esdevindrà una política només d'imatge.
Perquè aquestes polítiques mediambientals es desenvolupin correctament i no quedin només en el marc de les bones intencions, cal passar de la filosofia al programa de treball. Per fer-ho, cal elaborar procediments i instruccions que serveixin de guia, facilitin la consecució d'objectius, estableixin indicadors per mesurar-los i culminin en un sistema de gestió d'RS complet i efectiu.
En la responsabilitat social de les organitzacions hi ha dues dimensions clares: la interna (responsabilitat legal) i l'externa (correspon a tercers). No obstant això, l'exigència de la societat, els riscos i els seus impactes fa que calgui abraçar les dues dimensions per no quedar exposat a repercussions de reputació i pèrdua de competitivitat.
El cas de la indústria tèxtil, aplicable a moltes altres indústries, n'és un bon exemple. Cada escenari mediambiental dependrà del tipus de funció, característiques i impacte de les activitats executades en la cadena de producció. Així, les polítiques mediambientals variaran en la seva aplicació efectiva segons aquests criteris i d'acord amb l'estratègia de l'organització.
Un factor determinant és la "pressió" que poden fer les companyies sobre les organitzacions subcontractades en l'aplicació d'aspectes mediambientals
Sovint trobem que la part interna de les polítiques mediambientals tenen menys impacte que l'externa, ja que la primera acostuma a respondre als criteris d'instal·lacions de serveis i, la segona, a subcontractació de producció i logística de distribució.
En aquest sentit, un factor determinant –més enllà de l'establiment d'aquestes mesures i accions internes– és el seguiment i la "pressió" que poden fer les companyies sobre les organitzacions subcontractades en l'aplicació d'aspectes mediambientals. Unes accions que poden dur-se a terme en el marc dels codis d'obligat compliment pels proveïdors (establerts per les empreses i marques contractants) i on s'inclouen, fonamentalment, clàusules de caràcter social i mediambiental. De nou, depèn de l'actitud i bon govern de les companyies.
L'avenç i l'efectivitat de l'establiment i aplicació d'aquestes mesures dependrà també de les diferents indústries subcontractades. Un requisit que funciona com a xarxa comunicant entre la política laboral i la política ambiental: si una és dolenta, l'altra també ho serà.
Ara bé, si hi ha compromís i bon equilibri, les polítiques mediambientals seran honestes, creïbles i efectives perquè hi haurà la voluntat, el plantejament i les eines adequades per dur-les a terme. Cal no oblidar que la llei i la regulació es pot aplicar de forma mínima o de forma excel·lent, i que les bones pràctiques van més enllà de les legislacions.