La salut mental del futur, en mans de l'educació emocional i la tecnologia

Ana Freire
Directora de l'Àrea Acadèmica de Tecnologia
__

3941 van posar fi a la seva vida de manera voluntària a l'Estat el 2020, la xifra més elevada registrada a la història i que només correspon a la punta de l'iceberg dels problemes de salut mental a la nostra societat. Moltes d'aquestes persones no havien acudit a una consulta psicològica, però algunes potser sí que ho havien intentat, sense èxit. 

A Espanya només hi ha sis professionals en psicologia per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea se situa en els 18. Això ocasiona que algunes consultes no superin els 15 minuts de durada, un temps que frega l'absurd quan parlem de problemes de salut mental. 

Tot i l'elevada demanda d'atenció psicològica dels darrers anys, no ha estat fins al 2021 que s'ha aprovat una estratègia de salut mental, obsoleta des de 2009

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que el 2030 la primera causa de discapacitat estarà associada a la salut mental. Es fa evident que hi ha un problema greu de salut pública que avança sense aturador i, fins i tot, sense atenció. Tot i l'increment en la demanda d'atenció psicològica dels últims anys, no ha estat fins al 2021 que s'ha aprovat una estratègia de salut mental, que no es renovava des de 2009. 

Educació emocional, la gran aliada de la salut mental

Aquesta estratègia posa de manifest diversos temes, entre els quals hi ha la prevenció a través de l'educació. 

L'educació, com sempre, pot ser de gran ajuda en edats primerenques per aprendre a gestionar situacions complexes i limitar l'impacte dels problemes mentals i la seva perpetuació en edats adultes. Però, per això, cal introduir a absolutament tots els centres educatius sessions d'educació emocional que permetin els més joves desenvolupar dues característiques clau per a la millora de la salut mental: l'empatia i la resiliència. 

Urgeix introduir sessions d'educació emocional a tots els centres educatius perquè els joves desenvolupin dues característiques clau per millorar la salut mental: l'empatia i la resiliència

La primera es defineix com la "capacitat d'identificar-se amb algú i compartir-ne els sentiments". Són nombrosos els estudis que associen la manca d'empatia amb l'assetjament escolar, que tants problemes de salut mental comporta. D'altra banda, la resiliència, definida com la "capacitat d'adaptació d'un ésser viu davant un agent pertorbador o un estat o situació adversos", és clau per superar situacions traumàtiques. 

Fem, doncs, espai a l'educació emocional al currículum escolar, encara que sacrifiquem altres menes d'ensenyaments que no tindran un impacte tan beneficiós en la vida de l'alumnat.

Tecnologia, la segona gran aliada de la salut mental

Habitualment, quan es parla de tecnologia en relació amb la salut mental es considera un agent negatiu. Així s'ha vist reflectit recentment arran de la publicació al Wall Street Journal dels anomenats "Facebook Files", on s'exposen els resultats d'estudis interns de la companyia Meta que evidencien que les xarxes socials poden accentuar alguns problemes mentals. 

La majoria d'usuaris que a xarxes socials demostra patir anorèxia solen ser dones de fins a 29 anys. El 60%, menors de 19 anys

Tanmateix, com tota eina, les xarxes socials també tenen els seus aspectes positius i poden contribuir a compensar la manca de recursos en salut mental a través de campanyes d'ajuda dirigides a usuaris amb necessitat de suport emocional. És el cas del projecte STOP ("Suicide prevenTion in sOcial Platforms"), dirigit des de la UPF Barcelona School of Management i en què col·laboren experts i expertes en anàlisi de dades, psicologia i psiquiatria de fins a set institucions reconegudes internacionalment. 

STOP estudia les xarxes socials analitzant, mitjançant tècniques computacionals i d'intel·ligència artificial, text, imatge i activitat d'usuaris anònims per esbrinar els patrons comuns entre persones amb tendències suïcides, depressió o trastorns de la conducta alimentària. Per exemple, s'ha observat que a xarxes socials, els usuaris que demostren patir anorèxia acostumen a ser dones de fins a 29 anys (el 60%, de menys de 19 anys) i amb interès per les dietes veganes o vegetarianes, la pèrdua de calories accelerada i les rutines d'exercici molt exigents. 

La campanya coordinada pel projecte STOP va arribar a més de 660.000 persones i va incrementar en un 60% les trucades al Telèfon de l'Esperança

Aquesta informació va permetre llançar una campanya l'últim Nadal dirigida a usuaris anònims que encaixaven en perfils associats a diferents problemes mentals. En aquests casos, els usuaris podien veure anuncis amb el Telèfon de l'Esperança o el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, telèfons de suport emocional gratuïts actius les 24 hores del dia. La campanya es va executar durant 24 dies, va arribar a més de 660.000 persones d'arreu del territori estatal i va incrementar en més d'un 60% el nombre de trucades al Telèfon de l'Esperança provinents de les xarxes socials. Aquell 60% incloïa persones que, probablement, no havien pogut acudir a una consulta, però que van poder trobar ajuda en aquestes línies telefòniques mentre utilitzaven les seves xarxes socials. Aquest projecte obre noves vies d'acció adaptades al segle XXI per contribuir a una millor salut mental. 

La inclusió de l'educació emocional en el currículum escolar i l'ús de la tecnologia per complementar els serves d'atenció psicològica són dos factors crucials per la millora de la salut mental a la societat. No oblidem, però, que potser els millors agents de suport siguem nosaltres mateixos mitjançant l'escolta activa. Sentim-nos responsables de detectar quan hi ha algú proper que necessita ser escoltat/da i, simplement, fem-ho: escoltem. És gratuït i efectiu.