El llibre i la pandèmia: un balanç provisional

Jorge Carrión
Senior Lecturer BSM i director del Màster en Creació Literària
Escriptor

El Dia del Llibre de 2020 va ser estrany, improbable, històric i –per a la majoria dels lectors– inexistent. Va ser un 23 d'abril amb poques roses i pocs llibres, perquè estàvem en quarantena i amb severes restriccions d'acció i de moviment. En aquells moments tots els professionals del llibre i la literatura temíem que la previsible crisi econòmica afectés greument i irreparable el sector. Un any després, en canvi, no només tornem a passejar pels carrers, comprar llibres, aconseguir algunes dedicatòries dels nostres escriptors preferits sempre que respectem les normes sanitàries; no només celebrarem la Diada de Sant Jordi, també celebrarem altres bones notícies que tenen a veure amb la cultura en general i amb la indústria del llibre en particular. Afecten quatre dimensions: la lectura, la digitalització, Amazon i les llibreries, i la hibridació. 

Augment dels índexs de lectura

Durant les setmanes de confinament, va augmentar tant el consum digital com la compra i la lectura de llibres. Mentre es disparaven les subscripcions a Netflix o Filmin i apreníem a utilitzar Zoom o Google Teams, l'absència de vida social fora de la llar, de viatges i de consum cultural d'espectacles presencials va provocar que també creixés el refugi en les experiències lectores. El teletreball, que ens satura les retines de pantalla, també v va contribuir a l'auge del podcast o de l'audiollibre –que ens arriben per altres vies– i a la cerca de vivències de desconnexió que fossin enriquidores intel·lectualment i anímica. 

Juntament amb la cuina o la jardineria, va augmentar per la mateixa raó també el temps dedicat a la lectura. Això es va traduir en un suport massiu a les llibreries tan aviat com va ser possible visitar-les. I la creació de nous hàbits de compra, préstec i conversa al voltant de tots els gèneres literaris i textuals. 

Digitalització del sector editorial

Just abans d'aquest nou, estrany i renovat Sant Jordi ha desembarcat a Espanya Bookshop.org, que va néixer durant la pandèmia en el context anglosaxó. Es tracta d'una plataforma que fa visibles les llibreries independents (mitjançant un mapa), anima el seu caràcter prescriptor (convidant-les a generar llistes de recomanacions) i els concedeix un percentatge del 25% de qualsevol llibre que algú compri gràcies a ella. També s'ha reforçat durant l'últim any Todostuslibros.com. I moltes llibreries han intensificat la venda directa a través de la seva pàgina web i la seva activitat a xarxes socials. O fins i tot han descobert la necessitat de tenir-les. El mateix fenomen ha afectat biblioteques, editorials, universitats o centres culturals. Tots han apostat per la seva dimensió digital. Esperem que aquesta nova consciència condueixi a propostes tecnològiques que, en comptes de reaccionar als esdeveniments, com ha succeït en aquesta ocasió, s'hi avancin. Una cultura que utilitzi el Big Data, els sensors, l'Internet de les Coses o les interfícies de la immersió, abans que sigui inevitable fer-ho. 

Amazon i les llibreries

El creixement exponencial d'Amazon no només ha sigut econòmic, informàtic i abstracte: a l'Estat hem vist com els nostres carrers passaven de ser recorreguts per furgons anònims de repartidors autònoms a mostrar la nova flota amb el logo de la companyia. Però si durant la quarantena la imatge d'Amazon podia ser majoritàriament positiva, perquè els seus clients van privilegiar l'accés a béns i van defugir el risc que corrien els seus treballadors; en els mesos posteriors no han fet més que multiplicar-se les trucades d'atenció i els casos d'imatge negativa. Des de la notícia sobre la pressió als seus conductors, que no disposen de temps per anar al lavabo, fins a les que denunciaven com l'empresa boicotejava el legítim dret dels seus treballadors a organitzar-se en sindicats, passant pels reclams dels països perquè l'empresa pagui impostos locals i no a paradisos fiscals, amb un argument de pes: utilitza els aeroports i les autopistes que paguen els ciutadans i les empreses d'aquell país.

Tot aquest soroll potser és menys important, en la consciència dels compradors, a l'hora d'adquirir a la multinacional articles de ferreteria o d'higiene que llibres. Al cap i a la fi, els lectors sistemàtics son persones informades i, en teoria, més conscients de la seva relació amb el mercat, econòmic i simbòlic, que articula la realitat. Potser per això hagin obert tantes llibreries durant la pandèmia, particularment a Barcelona. L'última ha estat la impressionant i cosmopolita Finestres, que es va inaugurar la setmana passada.

Hibridació

D'aquestes línies es conclou que els pròxims anys és molt probable que primin la convivència i la hibridació. El clàssic i el viral, el llibre i l'audiollibre o el llibre electrònic, el presencial i el digital, les arts en viu i les plataformes, l'online i l'offline. El seu símbol son els nous quioscos GoodNews. No només combinen els diaris i les revistes amb el cafè i els productes gurmet. També treballen amb codi QR. El més antic –el paper i la cafeïna– i el més nou. Realment simptomàtic.