Protagonistes i convidades a la festa

Olivia de Miguel Crespo i Ana Mata Buil
Traductores. Codirectores del Màster en Traducció Literària i Audiovisual

Als que ens dediquem a la traducció literària ens encanta anar a les llibreries. Ens emociona entrar a aquests temples (o orgies) de llibres, de nous mons, de pensaments diferents, d'estils que ens posen a prova. Ens passegem entre els passadissos, ens apropem a les taules per veure quines novetats s'han publicat i quins clàssics s'han recuperat. Quan ho fem, a vegades ens trobem amb grates sorpreses com, per exemple, veure l'estoig dels dos volums de Guerra i pau traduïts recentment al castellà per Joaquín Fernández-Valdés, que amb tanta passió i sensatesa ens va parlar de la seva experiència durant els quatre anys que ha durat aquesta gesta durant la conversa que vam mantenir fa uns dies en el marc de les activitats de la Setmana de Sant Jordi de la UPF-BSM. 

Lliçons de vides condensades en dos volums

Durant la conversa amb Fernández-Valdés entrem literalment al seu despatx compartit, on treballa amb altres col·legues traductors, a través d'anècdotes i d'algunes fotografies. Ens va parlar de temes molt diversos, des de la transliteració de noms russos fins a la utilitat de viatjar i conèixer de primera mà alguns dels llocs on succeeix la trama, passant per la dimensió metafísica (plasmada sobretot en la natura) de Guerra i pau. En aquesta línia, Tamara Djermanovic, professora i investigadora de cultures eslaves de la Facultat d'Humanitats de la UPF, va destacar durant la seva intervenció que aquesta magnífica obra servia com a «antídot contra la depressió», quelcom que, sens dubte, comprovarà qui llegeixi Tolstoi. 

Fernández-Valdés no només va acostar-nos al seu lloc de feina a Barcelona, sinó també a la finca del mateix Tolstoi, Yásnia Poliana, ara convertida en museu, que el traductor ha tingut l'oportunitat de visitar en diverses ocasions gràcies a la nostra estimada Selma Ancira, prestigiosa traductora del rus i del grec. Quan vam sentir Joaquín Fernández-Valdés parlant de les lliçons de vida que ens dona Tolstoi, no vam poder evitar pensar en la magnífica conferència que va oferir Selma Ancira el curs passat dins del Màster en Traducció Literària i Audiovisual, titulada, precisament, «Lev Tolstoi, autobiografia en moviment». Durant la sessió va repassar la vida del fascinant autor i ens va transmetre, com Joaquín, la seva passió per la seva obra, tant en el sentit abstracte com físic. Ambdós ens van parlar dels noranta volums que componen l'obra completa de Tolstoi, alguns dels quals vam poder veure en directe durant la xerrada fa uns dies. Tot un luxe.

Avançar en cercles per arribar al punt B

Si ens va emocionar tant poder veure i palpar aquells volums (tant els dos volums de la traducció publicada a Alba Editorial com els quatre volums de les obres completes de Tolstoi als quals corresponen) va ser perquè, per norma general, aquells que ens dediquem a la traducció literària tenim un amor quasi fetitxista pel llibre físic, real, allò que ara es denomina «llibre en paper». Per això, quan avancem en cercles (com els arguments de Tolstoi per arribar del punt A al punt B) per l'espai de les llibreries, no només ens fixem en els llibres recomanats i en quins dels que ens agradaria llegir estan en un espai destacat, no només comprovem quina editorial ha publicat que, sinó que també necessitem tocar aquells llibres, agafar-los, llegir-ne la contra i mirar de prop el llom, fullejar-ne el ventre i llegir-ne alguna frase, per impregnar-nos de la seva essència. 

I, sí, per descomptat, consultem qui els ha traduït i més d'una vegada apuntem un somriure quan reconeixem un nom amic o quan veiem imprès a la segona portada o, si encara tenim més sort, a la coberta. Devem ser de les poques persones que llegeixen les pàgines de crèdits i totes les notes al peu. Som incorregibles. 

Art i part del sector

Potser algunes persones molt aficionades a la lectura, però alienes a aquesta professió poden pensar: «Bé, sentiu la mateixa emoció que la resta de lectors empedreïts». I la resposta que podríem donar a aquest comentari els qui compartim ofici seria, com tantes altres vegades en el món de la traducció, sí però no. 

És cert que als traductors se'ns denomina a vegades «lectors ideals» o «hiperlectors», ja que disseccionem el text, el llegim i rellegim diverses vegades durant el procés de traducció, i no només en el sentit de repetir la lectura de les frases escrites, sinó també d'advertir nous matisos i d'afinar la nostra interpretació amb aquelles noves lectures. Com altres lectors, gaudim (quan ens deixen) tafanejant entre les parades de Sant Jordi i celebrem trobar un llibre d'una autora que ens encanta o un traduït per una veu que també ens encanta. Com tanta gent, som fans de determinats poetes, assagistes i novel·listes i fem cua perquè ens firmin un exemplar dedicat. 

No obstant això, també és cert que els traductors literaris som «autors», «escriptors en una altra llengua», sempre a cavall entre dues (o més) cultures, estils i maneres de pensar. De fet, la Llei de Propietat Intel·lectual ens empara com a autors i ens atorga una part dels drets corresponents. Així doncs, en certa manera, també ens correspon firmar llibres per Sant Jordi i, a vegades, gràcies a iniciatives de les associacions de traductors, ho hem fet. Per això, les persones que hem convertit la traducció literària en la nostra passió i la nostra professió som protagonistes i convidades a aquesta festa. Quin honor. Bona setmana de Sant Jordi!