Satisfacció laboral i perspectiva de gènere a les PIMES catalanes

Erola Palau Pinyana
Investigadora al Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència
Oriol Amat
Catedràtic d'Economia

La satisfacció laboral és, sens dubte, una de les eines més preuades per a qualsevol empresa i cal catalogar-la com a important, ja que influeix directament en la seva productivitat. Es diu que Aristòtil va anotar que “el plaer per la feina posa la perfecció en el treball”, i la literatura moderna corrobora la relació positiva entre el nivell de satisfacció laboral i els resultats de l’empresa.

Les persones satisfetes amb la seva feina treballen de gust, estan motivades, tenen menys estrès i es troben més disposades a fer esforços per obtenir millors resultats que aquelles persones que no ho estan. Alguns estudis indiquen que les persones satisfetes amb la seva feina no augmenten necessàriament la seva productivitat individual, però la satisfacció en el lloc de treball sí que porta a assolir nivells més elevats de productivitat per a l’empresa, més beneficis i millor qualitat de servei, que resulta en clients més satisfets.

Les persones satisfetes amb la seva feina treballen de gust, estan motivades, tenen menys estrès i es troben més disposades a fer esforços

Si hi pensem, se’ns poden acudir una gran varietat de motius pels quals estem contents (o no) a la feina, però les raons que generalment ens porten a opinions positives son aquelles que ens indiquen que som una peça important en l’empresa i que els nostres esforços són recompensats. També se’ns poden acudir diverses maneres sobre com han de ser recompensats els nostres esforços, però sovint tenen a veure amb incentius econòmics, assumpció de major responsabilitat o evolució vertical en l’organització.

La situació a Catalunya

Amb la intenció de treure a la llum l’opinió de treballadors i treballadores a les PIMES catalanes respecte a la seva satisfacció a l’hora d’obtenir càrrecs d’alta responsabilitat, hem dut a terme una investigació que consisteix a respondre una simple pregunta:

Quin és el teu nivell de satisfacció pel que fa a les oportunitats que tens per obtenir posicions de responsabilitat en el teu lloc de treball? Estàs molt satisfet/a; satisfet/a, ni una cosa, ni l’altra; insatisfet/a o molt insatisfet/a?

La pregunta es va enviar a vint PIMES catalanes de diversos sectors que la van distribuir entre els seus treballadors. La mostra va ser seleccionada aleatòriament i es formava per deu empreses liderades per homes (masculinitzades) i deu liderades per dones (feminitzades). Es van assolir 247 respostes amb paritat de gènere. Nota: atesa la delicadesa del tema, el nom de les empreses i de les persones enquestades romandrà anònim.

Amb les dades obtingudes, es van extreure les tres anàlisis següents:

• En primer lloc, una anàlisi de les companyies, diferenciant entre les feminitzades i les masculinitzades, sense tenir en compte el gènere dels treballadors.
• En segon lloc, una anàlisi dels treballadors diferenciant entre homes i dones, sense tenir en compte si l’empresa està liderada per dones o homes.
• En tercer lloc, una anàlisi dels treballadors i de les empreses, diferenciant entre les opinions de treballadors i treballadores i tenint en compte si l’empresa està liderada per dones o per homes.

De la primera anàlisi, s’extreu la conclusió que hi ha diferències entre l’opinió de les persones que treballen en empreses masculinitzades i feminitzades. Específicament, el conjunt d’empleats d’empreses feminitzades semblen sentir-se més satisfets amb el seu lloc de treball.

Ascendir en la carrera laboral hauria de ser una possibilitat a l’abast de tothom. Tanmateix, encara s’observen dinàmiques que afavoreixen més els homes

De la segona anàlisi s’observa que una mica més del terç de les persones enquestades (35,9%) apunta estar satisfeta amb les seves possibilitats d’ascendir dins l’empresa. Quan es diferencia per gèneres, però, s’aprecia una clara diferència, ja que mentre que aproximadament el 43% dels homes creuen estar satisfets amb les seves possibilitats, només un 28,6% de les dones ho estan. Per contra, les persones poc satisfetes amb la seva feina representen aproximadament un 18% dels enquestats. La diferència entre els gèneres en aquesta categoria també és notable, ja que hi trobem un 10,2% d’homes i un 28,3% de dones.

Els resultats de la tercera anàlisi sorgeixen després de realitzar la referència creuada entre les dues prèvies. És a dir, diferenciant tant entre les respostes dels dos gèneres com entre les empreses feminitzades i les masculinitzades. En aquest cas es poden distingir tres grans grups socials segons el nivell de satisfacció per evolucionar verticalment dins l’empresa:

• Les persones més satisfetes són les que treballen en empreses feminitzades.
• Poques persones indiquen no estar ni satisfetes ni insatisfetes amb les seves oportunitats, però les que ho indiquen son dones en empreses masculinitzades.
• Les persones menys satisfetes son dones en empreses masculinitzades. Dins d’aquest grup, només trobem una empresa feminitzada en la qual les dones indiquin estar molt poc satisfetes amb les seves oportunitats per adquirir alts càrrecs en l’organització per a la qual treballen. La resta, tot son empreses masculinitzades.

La relació entre el gènere de les posicions directives i la satisfacció laboral

L’estudi és exploratori, ja que la mostra d’empreses és reduïda. Tot i això, amb aquests resultats es dedueix que, tant el gènere del conjunt dels empleats com el de les persones que ocupen posicions directives influeix en la satisfacció laboral dels treballadors i, en conseqüència, en la productivitat de l’empresa. El fet que l’empresa estigui liderada per dones o per homes influeix pel que fa a la satisfacció de les plantilles, i sembla que les dones a les PIMES catalanes analitzades –sobretot les que treballen sota càrrecs masculins– consideren que tenen menys possibilitats d’avançar que els seus companys.

Evidentment, cal tenir en compte que ascendir en la carrera professional hauria de ser un dret a l’abast de tothom considerant factors com el nivell d’educació, les aptituds, l’experiència i la qualitat de treball. Tanmateix, encara s’observa una clara inclinació en l’oferta de més possibilitats als treballadors i menys a les treballadores, un fet que pot empitjorar la rendibilitat de les empreses liderades per homes.