La Setmana de l'Ètica de la UPF-BSM: Reflexions sobre pau, tecnologia i art per a un món millor

Fomentar la pau positiva implica adoptar mesures proactives per a promoure la convivència, amb la participació de tots els actors involucrats. En aquest context, la UPF Barcelona School of Management ha organitzat una vegada més la Setmana de l'Ètica. Durant tres dies, s'han dut a terme reflexions i debats en els quals han participat experts de diversos camps de coneixement, així com membres de tota la comunitat educativa. L'enfocament principal d'aquestes jornades ha estat explorar la relació entre la pau i la seva absència, i com tot això impacta en les nostres vides des de múltiples perspectives.

Conflictes i sostenibilitat en un món globalitzat. La incidència de la IA

La primera jornada va abordar l'impacte de la intel·ligència artificial en un món globalitzat i en constant canvi. Moderada per Oriol Montanyà, subdirector general de la UPF-BSM, la sessió va comptar amb la participació d'Ana Freire, vicedegana d'Impacte Social i Innovació Acadèmica, i Adrián Arroyo, mediador i Alumni del Màster en Mediació Professional.

Com a mediador, Arroyo va destacar la importància de trobar un equilibri entre la velocitat imposada per la tecnologia i la pressa, emfatitzant en la necessitat de ser conscients a cada moment: "Encara que la velocitat pot ser útil en uns certs contextos, també és crucial conrear una presència conscient". En aquest sentit, va associar la cultura de la pau amb la capacitat d'acceptar la incertesa i qüestionar les certeses.

Des d'una perspectiva més tècnica, Freire va alertar sobre els efectes col·laterals de la nostra dependència al ràpid desenvolupament tecnològic: "A mesura que ens adaptem al ritme de la innovació, correm el risc de descuidar l'esfera personal i el diàleg humà, relegant les interaccions cara a cara a simples correus electrònics, els quals sovint generen malentesos i conflictes".

Tots dos van coincidir que la cultura de la pau exigeix una major responsabilitat individual i una connexió més profunda amb allò humà.

La mediació a través de les imatges. L'art i el pensament per a la promoció de canvis

La segona jornada es va centrar en el paper de l'art i l'urbanisme en la promoció de la convivència i la diversitat. Moderada per Mª Àngels Negre, mediadora i arquitecta, la sessió va comptar amb la participació d'Imma Prieto, directora de la Fundació Tàpies.

En la seva intervenció, Prieto va expressar la seva visió sobre l'art com una finestra al pensament i la reflexió de la societat. Per a ella, "tot art és polític en el sentit grec del terme, ja que busca obrir reflexions i generar consciència en els ciutadans sobre el seu context i realitat".

Durant la sessió, Prieto va posar exemples històrics en els quals l'art ha estat utilitzat com a eina per a expressar opinions i resistir davant situacions adverses. Va esmentar l'emblemàtic Pavelló d'Espanya de 1937, on artistes com Picasso i Miró van respondre als esdeveniments a Espanya amb la seva obra, demostrant el poder de l'art com a agent de canvi i denúncia.

Prieto també va emfatitzar en la importància de l'art com a patrimoni i memòria de la societat, subratllant que "les obres d'art són testimonis de la nostra identitat i llegat cultural". A més, va assenyalar que "la selecció i preservació d'obres en col·leccions públiques i privades adquireix una rellevància significativa, ja que aquestes parlaran de nosaltres quan ja no estiguem".

La convivència en un món d'enfrontaments

La jornada final de la Setmana de l'Ètica va abordar els enfrontaments actuals en el món i com afecten les nostres vides. Moderada per Javier Wilhelm, codirector acadèmic del Màster en Mediació Professional de la UPF-BSM, va comptar amb les intervencions de Miguel Ángel Malo, mediador en exercici acreditat per CEDR i membre del Chartered Institute of Arbitrators de Londres, i Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

"Ens trobem en una era de profund malestar, on els conflictes són part de la nostra realitat diària i solen ser manejats de forma poc constructiva", va expressar Wilhelm. En aquest context, Malo va subratllar la importància de fomentar una cultura de la mediació, destacant la seva capacitat per a promoure l'enteniment, la convivència i, en la mesura que sigui possible, la reconciliació. "És crucial invertir en formació en mediació, tant en l'àmbit legal com en les institucions acadèmiques", va afegir.

Per part seva, Grasa va posar l'accent en la complexitat dels conflictes internacionals en un món caracteritzat per canvis constants. Va alertar sobre l'augment dels conflictes armats, el terrorisme i la corrupció, ressaltant la necessitat de trobar eines efectives per a la seva gestió. "El conflicte en si mateix no és ni bo ni dolent; el negatiu és la violència", va afirmar, instant a treballar en la construcció de la pau mitjançant l'anàlisi, el diàleg, l'acció col·lectiva i l'abordatge de les causes subjacents.