Eloi Burriel
Professor del Màster en Gestió Esportiva
És important que la sostenibilitat sigui un dels eixos principals dels esdeveniments esportius i més encara si es considera que l'esport pot fer arribar els seus missatges a tot el planeta fins i tot per sobre de polítiques o ideologies
Les condicions socials i familiars influeixen en el desenvolupament de la vida de les persones, però també l'espai en què es mouen té la seva importància. Per exemple, el territori o la pràctica esportiva s'han convertit en elements importants de qualitat de vida de la població i permeten donar resposta a algunes de les necessitats sorgides dels canvis econòmics, socials i culturals.
Quan es defineix la sostenibilitat com una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que satisfaci les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures, estem parlant d'un concepte que engloba aspectes socials, econòmics i ecològics.
La pràctica de l'esport, com tota activitat humana, requereix la utilització de recursos que poden generar un impacte ambiental. Aquesta realitat es fa més evident en grans esdeveniments esportius que mouen un gran volum de practicants i d'espectadors. És important que la sostenibilitat sigui un dels eixos principals d'aquests esdeveniments i més encara si es considera que l'esport pot fer arribar els seus missatges a tot el planeta fins i tot per sobre de polítiques o ideologies.
Binomi entre esport i sostenibilitat
L'excusa que esgrimim per a justificar-nos per a no influir en polítiques estratègiques, se centra, sovint, a dir que el concepte de medi ambient i, per consegüent, la sostenibilitat són una mica nous, però no és així.
Segons la Comissió de l'Esport i el Medi Ambient del Comitè Olímpic Espanyol, el 1992 el Comitè Olímpic Internacional (COI) va participar en la Cimera de la Terra, i en aquest marc, els seus dirigents van prendre consciència que el moviment olímpic, i per extensió el món de l'esport, no són aliens a la realitat que els envolta, i que era necessari que es comprometessin a dur a terme una actitud més responsable cap al medi ambient. En el marc d'aquesta Cimera, es va comprometre als governs a desenvolupar polítiques que conduïssin a un desenvolupament sostenible.
El 1994 es va incloure el medi ambient com el tercer pilar bàsic del Moviment Olímpic després de l'esport i la cultura. El 1995 es va constituir la Comissió de l'Esport i el medi ambient del COI.
El 1996 es va celebrar a Barcelona una Conferència Internacional sobre Esport i Medi Ambient organitzat pel Consell Superior d'Esports (CSD), el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i les Institucions catalanes. Es va elaborar un manifest que ressaltava la importància d'incloure el concepte de desenvolupament sostenible en els reglaments i estatuts de les entitats; s'indicava que en l'organització d'esdeveniments esportius seria necessari prendre mesures de bones pràctiques ambientals i, també, es destacava el rol fonamental que han de desenvolupar els poders públics, especialment pel que fa a l'impuls d'accions educatives i de sensibilització.
El 1999 es va crear l'Agenda 21 del COI i el seu objectiu principal va ser aconseguir la participació activa del Moviment Olímpic i el món de l'esport en el desenvolupament sostenible.
Es pot considerar una novetat, l'any 2021, introduir la sostenibilitat en l'esport? Ha existit la voluntat necessària per a donar una continuïtat a aquesta mena de gestió?
En el cas de Catalunya, també hi ha exemples en matèria de conscienciació en l'aplicació de criteris sostenibles en l'esport. El Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya edita des de l'any 1996 una sèrie de quaderns amb consells i bones pràctiques aplicades i els diversos àmbits de l'esport en si i de les instal·lacions.
El 2002, Barcelona va aprovar l'Agenda 21, un compromís que havia de permetre avançar en un model de desenvolupament sostenible. Una agenda amb uns objectius i indicadors de compliment que han marcat de manera destacada i transversal les actuacions que s'han dut a terme des de tots els nivells al llarg dels últims gairebé 20 anys. L'esport no ha quedat al marge d'aquesta Agenda 21 i l'esport a Barcelona i els esdeveniments que se succeeixen utilitzen criteris de sostenibilitat.
A nivell dels Jocs Olímpics d'estiu, els d'Atenes 2004 significaran un pas enrere en els progressos ambientals aconseguits a Sídney (2000) i marcaran futures decisions.
El 2005 es va constituir la Comissió d'Esports i Medi Ambient del COE, el panorama va continuar canviant i es va generalitzar a les institucions públiques el concepte de sostenibilitat ambiental en les seves polítiques esportives, es va crear l'Estratègia Nacional sobre Esport i Sostenibilitat i la Carta verda liderades pel CSD, i el conveni "Juga verd" subscrit entre el COE i la Federació de Municipis i Províncies.
Els Jocs Olímpics d'hivern de Torí 2006 i Vancouver 2010 i la Copa del Món de Futbol d'Alemanya (2006) van desenvolupar un conjunt de bones pràctiques sostenibles.
Hi ha altres factors més que comencen a influir en la necessitat de millorar la gestió, com la crisi econòmica i l'increment de preus energètics. Aquests elements marcaran la necessitat de Plans i Programes a escala local, motivaran un increment de l'Eco-sensibilització i condicionaran les actuacions davant la necessitat econòmica de reducció de la factura energètica. Un exemple és la introducció de la figura de gestor energètic en alguns Ajuntaments.
Tots aquests elements són, sens dubte, part important en el canvi que, en l'àmbit olímpic tenen els Jocs Olímpics de Londres de 2012, un exemple de com incloure la sostenibilitat amb estructures temporals i amb la finalitat de deixar llegat en forma de biodiversitat en les mateixes infraestructures, com exemplifica el Parc Olímpic Reina Isabel (Queen Elizabeth Olympic Park).
Barcelona un model a seguir en l'organització de grans esdeveniments esportius
Barcelona ha estat sempre estretament vinculada al món de l'esport. El 1992 els Jocs Olímpics van servir per a situar Barcelona al món, però van servir també perquè Barcelona es convertís en un referent, en un model a seguir en l'organització de grans esdeveniments esportius. Des de llavors han estat molts els esdeveniments que s'han celebrat a la nostra ciutat, i sempre aportant un valor afegit a aquest esdeveniment.
Referents en innovació, tecnologia, comunicació, imatge, organització. I referents també en sostenibilitat?
Referents en innovació, tecnologia, comunicació, imatge, organització. I referents també en sostenibilitat? Perquè tal com marca l'Agenda 21 de Barcelona, la de l'esport olímpic i els compromisos adoptats des de fa ja uns anys en els diversos estaments nacionals i internacionals, l'esport sostenible i l'organització de grans esdeveniments respectant els principis de la sostenibilitat, són plenament compatibles. Es pot ser innovador, referent, avantguardista sent alhora sostenible?
En els Mundials de Natació 2013 a Barcelona van convergir les normatives amb la voluntat de l'organització amb l'objectiu d'introduir vectors ambientals en l'esdeveniment i crear un compromís ambiental que aposti per la sostenibilitat i per la mitigació del canvi climàtic
En els Mundials de Natació 2013, celebrats a Barcelona van convergir les normatives amb la voluntat de l'organització i es va implantar un Programa Ambiental Estratègic de Sostenibilitat (PAES), amb l'objectiu d'introduir vectors ambientals en l'esdeveniment i crear un compromís ambiental que aposti per la sostenibilitat i per la mitigació del canvi climàtic. Per a dur-ho a terme es va crear la figura de coordinador de sostenibilitat.
En el PAES es van plantejar 6 eixos i 70 accions. També es van introduir indicadors per a valorar-les i disposar d'una quantificació de la gestió de l'esdeveniment en totes les seves fases. De les 70 un 60% són realitzades en un 100% i un 17% en un 75%. Per exemple, es va fer una valoració econòmica de la gestió dels residus amb l'aprofitament de banderoles i part de materials de formigó i pallets utilitzats en estructures temporals o de la mobilitat responsable amb una dimensió de l'esdeveniment que facilita els trajectes de tala i mitjana distància, a part de l'ús de motos i bicicletes elèctriques o els acords per al foment del transport públic.
Es va demostrar que és possible integrar criteris ambientals, que les pors o excuses que la sostenibilitat és més cara o que els mercats no estan preparats, no tenen fonaments sòlids. I es van aconseguir estalvis que van superar els 65.000 euros, amb formes de gestió que contemplen la sostenibilitat com a manera d'optimitzar els recursos. Amb l'exemple del Mundial de Natació 2013 es pot considerar una novetat, l'any 2021, introduir la sostenibilitat en l'esport? Ha existit la voluntat necessària per a donar una continuïtat a aquesta mena de gestió?