Albert García Pujadas
Professor i coordinador acadèmic del Màster en Direcció de Màrqueting Digital
__
Tots els negocis seran un negoci espacial el 2030. Una frase que pot semblar exagerada. Explicació? Quan mires el teu telèfon intel·ligent, estàs interactuant amb l'economia espacial. La capacitat del teu telèfon deriva de la tecnologia espacial i depèn de la connexió per satèl·lit per a diverses funcions de comunicació i GPS.
La indústria de l'espai és una indústria tractora, que aporta moltes solucions beneficioses per a la Terra. Els últims anys aquesta indústria s'està democratitzant, creixent ràpidament i implicant noves oportunitats de negoci.
Simplificant molt hi ha tres grans models:
Hi ha nombroses evidències de menors barreres d'entrada. Gràcies a empreses pioneres com SpaceX o Rocket Lab en el desenvolupament de coets reutilitzables, reducció de pes (cada kg. menys implica un estalvi de $ 8,000), llançaments per a diferents formats de càrrega, etc. s'han reduït significativament els costos.
Com més barat, major nombre de llançaments. El 2021 es va aconseguir el rècord de 145 llançaments orbitals (114 en 2020). S'estima que serem una veritable civilització espacial quan llancem un diari.
La miniaturització del maquinari també contribueix al desenvolupament d'infraestructura espacial. Els satèl·lits pioners com l'Sputnik-1 pesava més de 80 kg., va esgotar els seus bateries en tres setmanes i va caure 92 dies després del seu llançament després d'haver invertit anys en la seva construcció.
Avui els satèl·lits són cada vegada més petits, els nanosatèl·lits, destacant els cubesats (grandària de 10x10x10cm i fins a 1.33kg.), la vida útil del qual oscil·la entre 2-4 anys. Es produeixen ràpidament permetent traslladar a l'espai tota la tecnologia punta del moment. Ara son barats i fàcilment reemplaçables.
La proliferació de satèl·lits és exponencial i monitorada en temps real. Ja tenim al voltant de 4.000 i superarem els 100.000 aquesta dècada. Aquestes constel·lacions generaran un ecosistema complet de noves empreses espacials per a donar-los servei (reproveïment, reparació, transport, etc.).
A major capacitat de serveis satel·litaris, major oferta de serveis downstream disponible. A major infraestructura, més importància dels serveis. De la mateixa manera que el model SaaS és l'estàndard en la indústria del software, també apareix el model Space-as-a-Service.
El pronòstic que “el programari s'està menjant el món” també aplica a aquest cas. La indústria digital i l'espacial s'estan “fusionant”. Ho demostren la irrupció de serveis de Amazon (AWS Ground Station amb Blue Origin tindrà la constel·lació Kuiper) i de Microsoft amb Azure Space (amb Space X) brindant a qualsevol empresa del món la capacitat d'aprofitar el hardware de l'estació terrestre, sense molta complexitat, a través de serveis de software en línia.
El New Space és una gran oportunitat per a startups i PIMES en particular, especialment en les aplicacions (el downstream). La presència de Galileu, Copernicus, les constel·lacions de comunicacions, etc., fan que l'únic límit és la imaginació i la intel·ligència. Les aplicacions que fan un ús integrat de les diferents dades tenen un gran futur.
En paraules de Juan B. Pedro (co-fundador de EarthPulse) “il·lustrem perfectament la democratització de l'accés de les dades (alguns d'accés públic generats per Copernicus), el tractament, fusió de diferents fonts i anàlisis per a identificar patrons, mitjançant la IA, permet reduir temps i esforç i oferir serveis relacionats amb l'observació intel·ligent de la Terra de manera assequible”.
L'any 2021 va ser any rècord d'inversió en infraestructures en el sector Space tech, preludi del creixement dels pròxims anys. Totes les agències espacials han creat incubadores i tenen programes que financen les primeres fases dels projectes i fins i tot ajuden a trobar inversors, business angels, etc.
A Catalunya, l'impuls del New Space constitueix una prioritat del Govern de la Generalitat. Armengol Torres, vicepresident World Space Week Association, insisteix que “les oportunitats no sempre s'aprofiten. Si bé l'ESAté una incubadora a Barcelona (ESA BIC Barcelona) des de 2014, en els últims anys ha mostrat problemes de suport i gestió. S'espera que amb la renovació que ara li ha tocat torni a recobrar l'impuls i la iniciativa que tenia en els seus inicis. En el rerefons, indica Armengol, està el destí de l'Agència Espacial Espanyola. Recentment el CDTI i l'ESA han aprovat que la nova ESA BIC espanyola sigui a Castella León.”
El desembre passat es va llançar la comunitat del New Space de la Digital Catalonia Alliance (DCA-NS) amb el propòsit d'aglutinar i potenciar el sector: promoció de l'emprenedoria i la indústria espacial transversal, tant en aplicacions, serveis, formació, talent, etc.
Un roadmap molt ambiciós, veurem si els recursos econòmics i l'alineament de les diferents AAPP, està a l'altura de les circumstàncies. Aquest compromís és imprescindible per a donar la primera embranzida, especialment per als emprenedors espacials. Tant en ajudes (com per al desenvolupament de patents, formació, etc.) com en compra pública (com first adopters i facilitant la participació en concursos públics).
En la new Space Economy referma la guerra pel talent. Miquel Garcia, co-fundador de Rokubun, capdavantera en el desenvolupament de tecnologies de posicionament i navegació, afirma “que la retenció i captació de capital humà és imprescindible. No és tan greu el fet que marxin, sinó que no tornin ja que l'experiència a l'estranger és altament positiva”.
Afortunadament no sols es necessiten enginyers aeroespacials o astrofísics per a la new space economy. Torres insisteix en el gap entre els especialistes espacials i el públic en general. “Cal crear i fomentar la figura de l'expert intermedi, aquell que té la capacitat d'entendre les complexitats de les tecnologies espacials i les seves possibles aplicacions, i domina el llenguatge pròxim del client final i coneix les seves necessitats com per a ajudar-lo a descobrir primer, i implantar després, les solucions espacials amb èxit”.
A la tradicional falta de perfils tecnològics, se li suma la manca de professionals amb orientació o aplicació espacial (des de psicòlegs, metges, fins a enginyers). “Serà crítica en els pròxims anys” coincideixen tots.
Metafòricament parlant estem a principis dels 90 amb la “irrupció” d'internet, però amb la new space serà més accelerat i amb un canvi d'escala. El nostre univers s'amplia i les nostres perspectives en termes d'aprenentatge i oportunitats de negoci han d'evolucionar. Com diria Konstantin Tsiolkovsky "La Terra és el bressol de la humanitat, però no es pot viure en un bressol per sempre".
Mentrestant, alguns encara estan desfullant la margarida de la digitalització.