Xavier Fornt
Professor del Màster Universitari en Negocis Internacionals
__
L'ús de les garanties bancàries a primer requeriment està cada cop més estès en el món dels negocis internacionals. Bàsicament, pel fet de ser garanties independents, és a dir, que malgrat que es pugui citar el contracte en què estan basades, la seva execució és independent del contracte subjacent, fent-les molt més àgils i ràpides i, per tant, més preuades pels actors del comerç mundial.
Davant del tancament massiu d'oficines bancàries, on ha de presentar el beneficiari de la garantia el seu requeriment?
Sota les actuals circumstàncies en què el tancament d'oficines bancàries és cada cop més comú, poden començar els problemes. Perquè si l'oficina emissora de la garantia ha tancat, on ha de presentar el beneficiari de la garantia el seu requeriment?
Regulació de les garanties bancàries
La Cambra de Comerç Internacional (ICC) i, més concretament, la Banking Commission, va ser l'encarregada de redactar el 1991 després de deu anys de feina intensa les regles que la regulen–segons escrivia textualment l'aleshores secretària general Maria Livanos en el prefaci de la publicació 458 sota el títol Uniform Rules for Demand Guarantees.
Si cal efectuar un requeriment, sembla lògic que es faci arribar al garant al lloc on indiqui la garantia o al lloc on ha estat emesa
Aquestes regles van ser posteriorment revisades i renovades i, concretament, el juliol de 2010 va entrar en vigor la publicació d'ICC número 758, que són les regles que s'usen majoritàriament avui en dia. En l'article 14 d'aquestes regles s'especifica que una presentació s'efectuarà al garant:
Fins aquí tot sembla correcte. Si cal efectuar un requeriment, sembla lògic que es faci arribar al garant al lloc on indiqui la garantia o al lloc on ha estat emesa.
La problemàtica actual
Tornant a la pregunta inicial, se'ns plantegen dues possibilitats:
En el millor dels casos, el primer supòsit, és lògic pensar que el beneficiari presenti el seu requeriment en una altra oficina del garant, encara que ens trobem davant la possibilitat d'un rebuig d'aquesta presentació, ja que no compliria l'esperit de la regla, que disposa que la presentació ha de fer-se al lloc d'emissió.
En la versió anglesa de les regles URDG 758, es disposa que la presentació ha de fer-se "at the place of issue", entrant doncs en el debat interpretatiu de si la paraula "place" es refereix a una oficina o a una ciutat. El sentit comú sembla indicar que si la presentació s'efectua en una altra oficina de la mateixa ciutat, en haver tancat l'oficina emissora de la garantia, aquesta presentació hauria de ser plenament acceptada.
Tanmateix, les coses es compliquen per al beneficiari que hagi d'efectuar un requeriment sota les circumstàncies descrites en el segon supòsit –quan en aquell lloc no hi hagi operativa cap oficina del garant–, ja que llavors no podria donar-se compliment al qual disposa l'apartat i) de l'article 14 de les Regles per a les Garanties a Primer Requeriment que, recordem, disposen que la presentació ha de fer-se "at the place of issue".
Les disposicions complementàries
El 2021, la Banking Comission de la Cambra de Comerç Internacional va publicar les International Standard Demand Guarantee Practice, que segons consta en la seva introducció és un document que acompanya les regles i les complementa.
Vejam ara què diu aquesta publicació al respecte, ja que des de 2010 –any d'entrada en vigor de les regles– fins al 2021 –any de publicació de la pràctica internacional estàndard– ha estat el període en què ha començat en molts països el tancament d'oficines bancàries.
Si entenem que les oficines d'una entitat financera no tenen personalitat jurídica pròpia, el beneficiari pot fer entrega del seu requeriment en una altra oficina
El punt 83 de la publicació estableix, sota el títol A qui poden fer-se presentacions?, que "la presentació només pot fer-se al garant. La presentació duta a terme una part avisadora o a una segona part avisadora no compleix amb els requisits de l'article 14 a). Tanmateix, la presentació pot transmetre's al garant a través d'una part avisadora o d'una segona part avisadora, posteriorment es considerarà que s'ha executat la recepció per part del garant".
Problema resolt... a mitges. La publicació 814 no aclareix concretament la problemàtica del lloc de presentació, encara que sí que deixa clar, com no podia ser de cap altra manera, que la presentació ha de fer-se al garant.
I si entenem que les oficines d'una entitat financera no tenen personalitat jurídica pròpia, podríem concloure que, en cas de tancament de l'oficina emissora de la garantia, el beneficiari pot perfectament fer entrega del seu requeriment en una altra oficina, encara que no estigui situada en el mateix lloc d'emissió, ja que, en definitiva, està efectuant la seva presentació a la persona jurídica que és el garant.