No es fàcil que la ciència ocupi portades de diaris o obri els informatius de televisió. Amb tot, el periodisme científic segueix sent avui essencial per a la comprensió del món i per a què l'opinió pública pugui entendre els enormes i continus canvis que es produeixen en les nostres vides arran dels avenços científics i tecnològics. Com pot la ciència comunicar amb èxit per a les grans audiències? Es pot traslladar la ciència a la televisió sense banalitzar-la? Amb l'objectiu de respondre a aquestes preguntes, el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF Barcelona School of Management va reunir en una mateixa taula quatre grans comunicadors científics que treballen en la divulgació científica en format audiovisual. Tots quatre van explicar el seu cas particular i van donar algunes claus per a l'èxit.
Xavier Duran, periodista especialitzat en temes de ciència i medi ambient a TV3, va parlar del programa El Medi Ambient, que es va emetre a Tv3 de forma ininterrompuda durant 22 anys, entre el 1992 i el 2014. S'emitia en hora de máxima audiència entre el 'Telenotícies comarques' i el 'Telenotícies migdia'. Van emetre 4.500 programes. Duran va explicar que l'èxit del programa va ser, en part, el seu format breu de 3 minuts que va facilitar que tothom, malgrat no tenir un gran interès en temes ambientals o científics, ho mirés i també el fet d'ampliar el punt de mira i demostrar que tots els temes d'actualitat poden tenir una mirada mediambiental. A tall d'exemple va parlar dels conflictes a l'Orient Mitjà i la gestió i control dels recursos hídrics.
Pere Estupinyà es descriu com a comunicador científic, escriptor i speaker. La seva curiositat per la ciència el va portar a formar-se com bioquímic però més tard va descobrir que el que realment li apassionava era la barreja de ciència i comunicació. Va començar treballant amb Eduard Punset a REDES com a guionista i editor científic. El 2007 va guanyar la beca Knight Science Journalism Fellowship al MIT, on va néixer el seu bloc "Apunts Científics des del MIT" per a El País, i posteriorment el llibre El Ladrón de Cerebros, avui reconvertit en programa televisiu per La 2 "El Cazador de Cerebros' que s'emet els dissabtes a la tarda. A més de ser el director i presentador d'El Caçador de Cervells, Estupinyà col·labora en diversos mitjans de comunicació com La Ser, El País o La Vanguardia; publica llibres, realitza conferències, etc. 'La meva passió per la ciència i per la comunicació s'ha convertit en la meva vocació', conclou.
Luis Quevedo va cursar el Màster en comunicació científica, mèdica i ambiental a la UPF Barcelona School of Management i com a antic alumne va animar els estudiants a creure en el seu treball i en l'interès que realment la ciència genera a la societat. Quevedo va treballar a Espanya amb Eduard Punset al programa REDES i va formar part de l'equip creador del programa de divulgació científica de TVE Tres14 abans de produir el premiat documental A la recerca del primer europeu. El 2010 es va traslladar a Nova York on va crear el blog i podcast Science Friday en espanyol per a la National Public Ràdio i ara dirigeix i presenta CST, un informatiu global de ciència i tecnologia en espanyol, que arriba a milions de persones a través de NTN24. 'La ciència és un tema d'interès a nivell internacional'.
José Luis Crespo: És graduat en física i fa 4 anys va crear Quantum Fracture, conegut canal de Youtube especialitzat en vídeos d'animació de divulgació científica. El fenomen Youtube s'ha convertit en una gran oportunitat per als divulgadors científics que han de fer que la informació sigui atractiva per a un públic jove. En aquest cas, José Luis Crespo va optar per l'animació com a format per a la difusió. Animacions curtes dedicades a ensenyar com d'estrany és l'Univers. Actualment, el seu canal compta amb al voltant de 230.000 subscriptors i 6 milions de visites. Crespo, que ha format part del personal de divulgació científica de l'Institut de Física Teòrica d'UAM-CSIC i ha estat col·laborador del programa de televisió "Òrbita Laika", es dedica avui en exclusiva a la generació de contingut científic enfocat a Internet.