La regulació per finançar el creixement sostenible: menys és res

Marcos Eguiguren
Director de la Càtedra Internacional en Finances Sostenibles
_

La Unió Europea (UE) treballa des de fa anys en com fomentar que el capital privat s'orienti a finançar activitats sostenibles. Ja s'han posat en marxa mesures dins del pla d'acció per al finançament del creixement sostenible. Un dels puntals del pla és el desenvolupament d'un sistema de classificació per a les activitats sostenibles que, amb el nom de Reglament de Taxonomia, va ser aprovat al juliol de 2020, de moment cobrint objectius i activitats en l'àmbit mediambiental.

Aquesta Taxonomia ha de veure's completada en els pròxims mesos amb un sistema que permeti classificar les activitats sostenibles, també des del punt de vista social. Per això, la plataforma per a les finances sostenibles de la UE, un grup permanent d'experts constituït, entre altres coses, per assessorar la Comissió Europea en el desenvolupament del Reglament de Taxonomia, ha publicat un informe per a la creació d'una taxonomia social que incorpora dues dimensions en la definició de què entenem per social.

El Reglament de Taxonomia neix com un sistema de classificació d'activitats sostenibles per a, entre altres coses, poder facilitar el finançament d'aquestes

La futura taxonomia social tindrà una dimensió vertical, centrada en què fan les companyies (productes i serveis) i una altra horitzontal, focalitzada en com fan les coses, tenint en compte l'impacte en els stakeholders afectats per l'activitat de l'empresa.

Per a aconseguir un equilibri en les relacions entre els aspectes mediambientals i socials, aquest informe suggereix que unes salvaguardes mínimes en aspectes socials i de governança formin part de la taxonomia mediambiental i que salvaguardes mínimes de tipus mediambiental formin part de la taxonomia social que sorgeixi d'aquest procés. D'aquesta manera ens assegurem que aquelles activitats que siguin finançables prioritàriament per les entitats financeres de la UE tinguin sempre un clar objecte social o mediambiental i que compleixen uns requisits mínims en l'altre àmbit.

Aquest informe per a la creació d'una taxonomia social es troba ara en fase de consulta pública i s'espera que entri en fase de debat final i sigui presentat per a la seva aprovació al Parlament Europeu en els primers mesos de 2022.

Veient aquests moviments un pot arribar a sentir orgull de les nostres elits, que pretenen que el sector financer faci inversions amb visió social i mediambiental. Personalment, com a gat vell en el camp de les finances sostenibles, des de finals de la dècada dels 90 del segle passat, quan gairebé ningú parlava d'aquestes coses, tinc, com diu la coneguda balada, “el corazon partío”. Permeti'm que m'expliqui.

La futura taxonomia social tindrà una dimensió vertical, centrada en què fan les companyies, i una altra horitzontal, focalitzada en com fan les coses

La voluntarista i benintencionada ofensiva reglamentista dels nostres governs té un punt interessant, ja que indirectament posa el sector financer en la tessitura de meditar millor sobre les seves decisions de finançament. Això no obstant, aquesta dimensió, que podria considerar-se positiva, oblida, com sol ocórrer sempre amb els nostres insignes legisladors que, en lloc de reglamentar i categoritzar tot allò que es belluga, a vegades és millor promoure models de govern inclusius i sòlids incentivant l'adopció per part del sector financer, de propòsits i missions de tipus transformador que, de per si mateix, contribueixin a canviar la cultura de les organitzacions i, per tant, els seus models de negoci.

És a dir, es reglamenten els processos i els outputs esperats, en lloc de tenir marcs legislatius que incentivin els canvis culturals i de governança i que, amb una guia mínima, dipositin en el sector privat la iniciativa del canvi. Si en les últimes dècades hi ha hagut un factor que ha suscitat un consens majoritari entre els actors empresarials a escala mundial (el consens absolut és humanament impossible), és la necessitat d'abordar a la major velocitat possible la reconversió de l'economia cap a un paradigma de desenvolupament sostenible. S'ho creurà vostè o no, benvolgut lector, però en els últims deu anys, encara no he conegut a cap empresari que no estigui convençut de la necessitat de reconversió. Una cosa diferent és la velocitat d'aquesta, que pot ser diferent en funció dels barris.

La categorització i reglamentació de processos no és sempre la millor opció perquè, en aquest escenari, els lobbies empresarials sempre actuaran per intentar que els interessos dels seus sectors surtin ben parats, mentre que l'incentiu a un canvi de governança més profund pot fer que aquella empresa que, d'una altra manera, estaria practicant lobby, intenti accelerar la seva transformació de forma més convençuda i proactiva.

En lloc de reglamentar i categoritzar-ho tot, a vegades és millor promoure models de govern inclusius i sòlids incentivant l'adopció per part del sector financer de propòsits i missions de tipus transformador

Ja estem veient, arran de la COP26 a Glasgow, algunes dificultats en com qualifiquem algunes activitats. Per exemple, la postura defensada per França, sens dubte secundada pel seu potent lobby energètic, que l'energia nuclear ha de ser considerada com a part de la taxonomia en el seu apartat mediambiental, ha suscitat moltes discussions amb partidaris i detractors d'aquesta iniciativa. No em posicionaré sobre aquest particular, però és, sense cap dubte, un exemple de com els lobbies poden anar influint, no sempre de manera positiva, aquesta taxonomia.

Continuo creient que models legislatius diferents en els quals s'incentivin canvis en models de govern i es promoguin empreses que tinguin una missió i un propòsit veritablement equilibrat i transformador, tal vegada són una mica menys efectives a curt termini, però amb seguretat, seran molt més robustes a llarg termini.

Mentrestant, haurem de donar la benvinguda al Reglament de Taxonomia de la UE, també en la seva dimensió social. Res és menys, però jo, haig de confessar-los que continuo tenint “el corazón partío”.