Els temes que han marcat el 2021: el professorat de la UPF-BSM n'analitza l'evolució cap al 2022

La recta final de l'any es presenta com un moment idoni per fer balanços. Així ho han fet ja empreses com Instagram o Spotify, que hi han posat fil a l'agulla oferint als seus clients serveis com "Instagram Playback", que recopila de manera automàtica les històries de cada usuari, o "Wrapped", que llista les cançons i els aristes més escoltats de cadascú, respectivament. 

Més enllà de l'estratègia de marca, el mes de desembre s'erigeix com un bon moment per repassar els temes que han marcat l'agenda mediàtica de l'any. Mentre que la crisi del coronavirus ha planat de manera indiscutible sobre totes les àrees de la nostra vida diària, qüestions com el col·lapse logístic mundial, el creixement disparat de la inflació, els debats sobre el futur de les pensions o la importància de preservar la salut mental també ens han seguit de prop. 

A la UPF Barcelona School of Management, el professorat n'ha analitzat algunes d'elles a partir d'articles publicats de manera setmanal a la nostra newsletter. Ara bé, com evolucionaran aquests temes el 2022? El blockchain seguirà en auge? La regulació del teletreball esdevindrà una realitat? 

Salut: conviure amb la incertesa

"El sistema de salut ha après a conviure en una situació d'incertesa permanent", argumenta Natàlia Pascual, directora executiva de la Càtedra GSK d'Economia de la Salut. "L'anàlisi contínua de dades ha resultat clau per prendre decisions", afegeix, i assegura que en aquests dos anys de pandèmia s'ha après a "modular les estratègies d'aplicació de mesures de contenció" segons la incidència del virus, cercant el "millor equilibri possible en el binomi economia i salut". Pel que fa al 2022, Pascual exigeix una millora en la telemedicina i en l'accessibilitat i l'ús de dispositius mòbils en l'atenció sanitària. 

Economia: com frenar la inflació

Xavier Puig, professor del Màster en Finances i Banca, considera que l'auge desmesurat de la inflació respon, més enllà de la crisi logística, a un "problema de fons que arrosseguem des de 2008: dopem l'economia mundial amb metadona monetària estratosfèrica". "El problema de la inflació no ha fet altra cosa que interpel·lar els bancs centrals i fer-los replantejar aquesta medicina", reflexiona Puig. En aquest sentit, el professor creu que els reptes dels pròxims anys seran la gestió de l'excessiu endeutament de famílies, empreses i països; l'aplicació de criteris ESG en tots els sectors d'activitat i la modulació de les actuacions dels bancs centrals. 

Treball: cap a un model laboral híbrid

Mentre que abans de la pandèmia, el teletreball era una opció residual, la crisi sanitària en va forçar l'aplicació. "Es va adoptar com a mesura d'urgència sense les eines digitals necessàries i sense tenir en compte els riscos", adverteix Erola Palau Pinyana, investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència, que, tanmateix, reconeix que "s'ha après a teletreballar". "Són moltes les evidències que mostren que el teletreball, ben aplicat, funciona", addueix. Palau, doncs, augura que el 2022 es farà palès que el model laboral híbrid que combina treball presencial amb remot serà la norma. "Les empreses que no ofereixin aquesta opció, quedaran enrere", avisa. 

Logística: repensar el model actual

Oriol Montanyà, director del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència i del Postgrau en Total Supply Chain Management, es pregunta si la crisi de les cadenes de subministrament pot ser l'avantsala d'un canvi de model global. "Aquest 2021 hem patit una gran crisi logística, evidenciant la fragilitat d'una distribució global edificada sobre el paradigma de la reducció de costos", pondera Montanyà. Un cop superat el període de més vendes i de més tensió per a la cadena logística, el professor indica que sorgeix un dilema rellevant: "oblidarem el que ha passat i tornarem al mateix model o veurem un canvi real, amb cadenes de valor més pròximes, resilients i sostenibles?"

Esport: la victòria del futbol femení

"Aquest any ha estat històric per al futbol femení, especialment a Espanya i a Europa", celebra el director del Màster en Gestió Esportiva, Xavier Moya, que fa al·lusió al triplet del FC Barcelona i a la Pilota d'Or atorgada a Alexia Putellas, la primera futbolista espanyola a aconseguir-lo. En aquest context, Moya explica que les principals institucions del món del futbol a escala global "volen fer una aposta ferma i invertir-hi més recursos". Una estratègia que també seguiran les marques, per a qui cada cop és un esport "més atractiu". "Ha esdevingut un fenomen a escala social i ha actuat com a impulsor de la pràctica esportiva per a moltes nenes", conclou. 

Tecnologia: l'aposta per la intel·ligència artificial

"Tot i la ràpida digitalització que hem patit enguany, calen molts esforços per seguir el ritme a la revolució tecnològica", preveu la directora de l'Àrea Acadèmica de Tecnologia, Ana Freire, que confirma que la intel·ligència artificial "serà clau", ja que "cada vegada s'instauraran més sistemes intel·ligents en el teixit empresarial, les administracions públiques o els centres educatius". Dit això, perquè la societat pugui seguir el ritme d'aquesta revolució, Freire demana "un gran esforç en educació perquè cap sector en quedi exclòs; regular el desenvolupament i l'ús de la tecnologia per adaptar-la als nous avenços; i un foment sostenible de la tecnologia". 

Blockchain: transgressió o decepció?

La tecnologia blockchain ha arribat aquest 2021 al seu moment més àlgid. "Aquest any la tecnologia de registres distribuïts ha fet evident el seu gran potencial, però també la seva manca de maduresa i experiència", pondera la directora del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control i del Postgrau en Blockchain i altres tecnologies DLT, Luz Parrondo, que assegura que aquesta tecnologia "es mostra sobrada de confiança i sovint promet objectius irreals o sobredimensionats". La professora, doncs, advoca per "guiar-la amb fermesa i establir-ne els límits necessaris" de cara al 2022, ja que serà "l'any en què la societat validarà o impedirà el seu avenç, en què s'evidenciarà si transgredeix o decep". 

Pensions: la importància de tancar els detalls

"Hem viscut diversos globus sonda per part del govern de l'Estat, tot i que sense cap reforma central del sistema", delibera Marcos Eguiguren, Associate Provost for Strategic Projects i director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles, que lamenta que "els comptes no surten". "Hi ha massa lletra petita a concretar i, com sabem, el diable està en els detalls", opina. En aquest sentit, Eguiguren augura que el 2022 serà l'any dels detalls: "veurem si s'aposta per afavorir l'estalvi col·lectiu a través de plans de pensions més senzills, barats i que arribin a tothom perquè ningú no en quedi exclòs". 

Mobilitat: el retorn a la normalitat del turisme

Si bé és cert que la mobilitat ha recuperat part del ritme prepandèmic, només s'han assolit el 50% dels passatgers enregistrats el 2021. Andrei Boar, professor del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control i expert en mobilitat i infraestructures ho justifica per les "noves tendències laborals i les restriccions intermitents que s'han viscut durant l'any". Ara bé, el 2022 ha de ser l'any de l'explosió del consum. "Si la variant òmicron ho permet, els estalvis acumulats durant els quasi dos anys que portem immersos en la crisi sanitària per la covid-19 permetran recuperar la mobilitat i es viurà un increment del turisme generalitzat".