El 2022 ha estat l’any en què s’ha deixat enrere l’excepcionalitat pandèmica i s’ha recuperat quasi del tot la vida com es coneixia abans de la covid. Tanmateix, aquests 365 dies també han estat marcats per l’esclat de la guerra a Ucraïna, que ha impactat de ple en una cadena logística col·lapsada arran de l’aturada del 2020 i que ha fet alterar tots els indicadors econòmics. La inflació i l’Euríbor s’han disparat i la cistella de la compra s’ha encarit, com també el preu de l’energia i de les matèries primeres.
En aquest context d’incertesa i de pèrdua de poder adquisitiu, les demandes dels treballadors i treballadores han canviat. Durant l’any, tendències sociològiques com la “Gran Dimissió” o la “Renúncia silenciosa” han quallat en la ciutadania i han posat la salut mental laboral al centre del debat en les organitzacions.
A la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), el professorat ha analitzat totes aquestes temàtiques a partir d’articles d’opinió i d’anàlisi en mitjans de comunicació. Però, com evolucionaran totes aquestes qüestions de cara al 2023?
“La inflació ha estat desbocada aquest 2022”, afirma Xavier Brun, codirector del Màster Universitari en Finances i Banca, que admet que “el seu comportament està millorant i, per tant, baixant”. La pujada de tipus d'interès durant aquest any ha tingut un efecte directe en els mercats i en la ciutadania, però “s’espera que el 2023 se situï en nivells del 6%, i d'aquí disminuir cap al 3%”.
L'optimisme que permeten les últimes dades, apunta, “es traduirà en una cistella de la compra que no pujarà tant com el 2022, però que continuarà costant més que abans”. Tanmateix, cal recordar que “la inflació no és dolenta, sinó que és una fórmula per reactivar l’economia”. “Si la inflació mensual se situa per sota del 0,3%, podrem dir que s’està calmant”, conclou Brun.
En aquesta situació, el Banc Central Europeu ha pujat els tipus d’interès per contenir la inflació i, en conseqüència, “la tendència de l’Euríbor ha estat també a l’alça, sobretot des del mes de juliol”, explica Oscar Elvira, codirector del Màster Universitari en Finances i Banca, que recorda que a principis de l’any 2022 se situava en el –0,48 i avui està en el 3,10%. “Aquesta pujada suposa que, en una hipoteca de 100.000 euros, el cost del préstec pugui pujar uns 3.500 euros”.
Tal com indica Elvira, les pròximes revisions seran a l’alça, i això “suposa que la renda d’una família podrà arribar a reduir-se de manera important, perquè el cost de la vida pujarà”. “Serà més difícil comprar un pis”, assegura el professor, que adverteix que "el mercat immobiliari, amb una probabilitat molt alta, haurà d'abaixar els preus".
"Amb les pròximes revisions dels tipus, que seran a l'alça, el cost de la vida pujarà i, per tant, serà més difícil comprar un pis. El mercat immobiliari haurà d'abaixar els preus"
"El 2022 ha estat marcat per la Gran Dimissió, ja que s’ha enregistrat la xifra més alta mai vista a l’Estat pel que fa al nombre de renúncies”, comenta Nia Plamenova, professora del Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans en les Organitzacions. “Moltes empreses han hagut de prendre mesures com ara oferir autonomia i flexibilitat, redistribuir les càrregues de feina o proposar millores en l’àmbit laboral, amb especial incidència en el benestar del treballador”, observa Plamenova. La reforma laboral, enfocada a reduir la precarietat i la temporalitat en l’ocupació, també ha centrat el debat.
Tendències com la gran renúncia o la renúncia silenciosa “creixeran el 2023, tot i que els canvis trigaran a fer-se palesos”. El pròxim any, prediu la professora, “serà un període de creació d’ocupació, la qual cosa ve acompanyada de més rotació”, especialment en l’àmbit de la digitalització. “Tot i que es tindran en compte molts factors per part dels treballadors a l’hora d’optar per un canvi de feina, el salari continuarà sent el motiu principal”, avisa Plamenova.
L’esclat de la guerra d’Ucraïna va suposar un cop molt dur per a les cadenes de subministrament. “La incertesa és la gran enemiga de qualsevol cadena de valor, i no es dibuixa un escenari de plena normalitat a curt termini”, reflexiona Oriol Montanyà, director del Màster Universitari en Supply Chain Management, Tecnologia i Sostenibilitat. “Quan les cadenes de subministrament deixen de funcionar de manera òptima, baixa la disponibilitat del producte i apugen els preus”, recorda.
Tot i que el fantasma del desabastiment ha planat durant tot l’any en l’opinió pública, mai no s’ha arribat a produir. “El sector agroalimentari ha demostrat una capacitat de resiliència molt elevada, cercant alternatives de transport com la carretera”, exposa Montanyà. Insisteix que la gran dificultat del comerç marítim arran del conflicte és la imprevisibilitat. “Qualsevol cadena de subministrament necessita planificar-se: tenir una idea de la demanda i seguretat en el servei de matèries primeres” matisa, i lamenta: “actualment, no hi ha ni una cosa ni l’altra, i per això no es recupera l’engranatge logístic”.
"El sector agroalimentari ha demostrat una capacitat de resiliència molt elevada, cercant alternatives al transport marítim, com ara el ferroviari o la carretera"
"Els criptoactius han arribat per quedar-se", garanteix Luz Parrondo, directora del Postgrau en Blockchain i Web 3.0, que creu que gràcies a la regulació del sector i al càstig que ha rebut per part dels mercats, a partir del 2023 podrem “admirar la seva contribució econòmica, social i empresarial”.
“El que ha succeït el 2022 no és el col·lapse de la criptotecnologia, ni de Blockchain, ni tan sols de Bitcoin”, reflexiona Parrondo, sinó que “es tracta del col·lapse d’aquells que, amb poca cautela i desconeixement, pretenien enriquir-se ràpidament”. "Si algú es pregunta si Bitcoin sobreviurà, la meva aposta és que sí”, assevera la professora, que afegeix: “Seria una gran pèrdua per a la societat que l’únic sistema totalment descentralitzat que l’ésser humà ha estat capaç de crear, mori per la cobdícia miop d’uns pocs”.