Toni Aira participa a les III Jornades de l’Agenda 2030

Toni Aira: “els ciutadans hauríem d’abordar la nostra relació amb la sostenibilitat en clau holística”

Aprofitant que aquest any s’ha superat l’equador del recorregut cap a la sostenibilitat que les Nacions Unides van aprovar l’any 2015, els coneguts 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), la setmana passada van tenir lloc a Ca l’Alier les III Jornades de l’Agenda 2030, on es van debatre estratègies perquè la Barcelona del futur pugui ser més justa i sostenible. El professor de la UPF-BSM i director de la Càtedra Agbar d’Estudis en Comunicació Institucional per al Desenvolupament i Creixement Sostenible, Toni Aira, va participar com a ponent a la taula rodona “Indispensable per assolir els ODS: confrontar dades, debatre idees i comunicar bé”, i ens comenta les seves impressions sobre la situació a la que es troba el desenvolupament sostenible, tant a la ciutat de Barcelona com a tot el món.

Tot i que encara queda força camí per recórrer fins al 2030, el professor Aira és força optimista: “el salt que s’ha fet en pocs anys s’ha de valorar en els seus justos termes, sobretot tenint present la immensitat de la fita fixada, que és sobreviure com a individus i com a planeta. Una mirada pessimista et dirà que no hi ha res a fer i que el que s’està promovent per aturar els efectes més nocius contra el canvi climàtic és una batalla perduda. Si fos així, llavors més valdria anar pensant en mirar d’habitar nous planetes. Però oi que això no té cap sentit?”. 

Com a mínim, diu, cada vegada s’està compartint de forma més estesa un diagnòstic que és molt necessari. I ja s’estan començant a aplicar teràpies que, tot i que encara no han curat “el malalt” del tot, “l’alternativa seria la rendició al pitjor que tenim com a espècie. I no estem socialment en aquesta fase, afortunadament. Això ja és un gran salt, que cal aterrar amb totes les conseqüències”.

Respecte a la ciutat de Barcelona, Toni Aira reconeix que hi ha fronts que encara estan oberts, com el referents a la descarbonització, on els deures a fer segueixen essent molts. Però en general, també té una visió optimista: “és important atendre als salts endavant que ha fet una capital com Barcelona en clau de lluita contra el canvi climàtic, en pocs anys”, explica. “I això lliga de la mà àmbits diversos que queden retratats, per exemple en la mateixa Àrea que ha organitzat les Jornades: urbanisme, transició ecològica, serveis urbans i habitatge."

"En tots aquests fronts s’estan fent salts importants, en clau de compromisos ODS” afirma el Dr. Aira.

De totes maneres, el balanç final no es podrà fer fins que arribem al 2030… “i més enllà”, diu l’expert, “també perquè el compliment dels ODS, que nosaltres no fiscalitzem en clau medició de compliment/incompliment, va més enllà de tangibles i també implica intangibles. De fet, la nostra observació i estudi d’aquest món contempla molt especialment el canvis institucionals que retraten un canvi social que està anant a cavall d’aquesta fita”. 

Les activitats de la Càtedra Agbar de la UPF-BSM

En aquest sentit, la Càtedra Agbar d’Estudis en Comunicació Institucional per al Desenvolupament i Creixement Sostenible de la UPF-BSM realitza una sèrie d’activitats amb l’objectiu de testar com, a través de la comunicació però també més enllà, institucions i actors socials de tot tipus avancen en l’assoliment dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible. 

Un exemple d’aquestes activitats seria el podcast “Horizonte ODS: Más allá de un compromiso”, on intervenen actors socials, empresarials i institucionals que conversen i analitzen com es tangibilitza el seu compromís amb els ODS. La idea d’aquest podcast és retratar, a través de mirades variades, com s’avança cap a l’assoliment dels ODS a institucions, empreses o actors socials que poden incidir especialment en l'èxit o el fracàs d'aquest compromís global, i fins a quin punt ho fan amb totes les conseqüències o en clau de compromís.

En definitiva, conclou Toni Aira, per contribuir a assolir un model urbà sostenible, “els ciutadans hauríem d’abordar la nostra relació amb la sostenibilitat en clau holística, tractant-la en el seu conjunt, i no a través de símptomes aïllats: des de la petja ecològica individual, passant per l’habitatge, el transport, el nostre consum i molts més altres aspectes del nostre dia a dia com a ciutadans, podem sumar a un èxit ‘glocal’, és a dir global i local”.