"«Vols traduir 'Guerra i pau'?», i jo gairebé caic de la cadira"

"«Vols traduir Guerra i pau?», així, a boca de canó. I jo gairebé caic de la cadira". Així ha relatat Joaquín Fernández-Valdés l'encàrrec d'Alba Editorial per traduir l'epopeia de Lev N. Tolstoi durant la conversa organitzada pel Programa Cultura de la UPF Barcelona School of Management en col·laboració amb ACE Traductors i presentat per la directora del Màster en Traducció Literària i Audiovisual, Ana Mata Buil. 

Durant quatre anys, Fernández-Valdés ha assumit una tasca que "li feia por", ja que es tracta de la primera revisió completament renovada de Guerra i pau al castellà dels últims 40 anys. "He estat quatre anys arribant tard", ha reconegut el traductor, que ha admès que "va haver-hi canvis fins al moment d'arribar a impremta". "Si m'haguessin deixat, hauria fet mil canvis més", ha ironitzat juntament amb Helena Aguilà Ruzola, vicepresidenta d'ACE Traductors i conductora de la conversa. 

"El sofà de casa meva es va convertir en una petita biblioteca", ha admès Fernández-Valdés quan explicava com va documentar-se tant per a la traducció com per a la redacció de la introducció, disponible a la versió editada per Alba Editorial. I és que tant la documentació com l'organització han estat clau per al traductor, ja que, com ha comentat, "si no et fas una base de dades, estàs perdut". Amb aquest objectiu, Fernández-Valdés va insistir a l'editor d'incloure un mapa amb els punts geogràfics en què es desenvolupa la història i un petit arbre genealògic de les famílies de Guerra i pau, que compta amb més de 550 personatges. 

Quatre anys de dubtes i obstacles

Durant el període en què Fernández-Valdés ha estat submergit en la traducció de l'epopeia de Tolstoi s'ha trobat amb diversos obstacles que ha anat desgranant a través de preguntes d'Aguilà Ruzola, però també d'expertes en literatura eslava que han participat del col·loqui de forma virtual. Des de la secretària general d'ACE Traductors, Marta Sánchez Nieves, que ha demanat els dilemes sobre traducció i transliteració, fins a la traductora Olga Korobenko, que ha introduït una de les qüestions més interessants de la trobada: les editorials han d'incorporar experts natius per suplir les carències que escapen als traductors? 

Fernández-Valdés ha rebut favorablement la iniciativa, ja que ha admès que ell sempre recorre a natius. "Dubto de moltes coses, però del rus encara més", ha reconegut el traductor, que ha explicat que recopila "dubtes que em van sorgint i cada 15 dies, més o menys, em reuneixo amb un expert natiu per resoldre'ls conjuntament". No obstant això, tant el traductor com Aguilà Ruzola han coincidit a advertir que la realitat de les editorials és diferent i que "no és viable". 

"El text de Guerra i pau és un antídot per a la depressió, és un cant a la vida", ha valorat Tamara Djermanovic, professora de literatures eslaves al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i una de les convidades a la sessió. Després d'aquesta reflexió, Djermanovic s'ha interessat per la relació de Fernández-Valdés amb el text durant aquests quatre anys, quelcom a què el traductor ha respost: "És impossible no deixar-se engolir per Guerra i pau quan el llegeixes, i quan el tradueixes és obsessiu". 

Viatjar per conèixer

Una de les qüestions que més ha agraït Fernández-Valdés durant la sessió ha estat haver pogut visitar la finca de Tolstoi. "El fet d'haver conegut on va viure em va ajudar a acostar-me a l'escriptor d'una manera espiritual, emocional, que em va ser clau per traduir-lo", ha indicat. "No és imprescindible trepitjar el mateix terra que l'autor per traduir-lo, però és de gran utilitat", ha advertit en aquesta línia Fernández-Valdés, que també ha recomanat als professionals de la traducció utilitzar els audiollibres. 

Un viatge interior és precisament el que realitza Tolstoi des de les seves primeres obres fins a la gran epopeia de Guerra i pau. Tanmateix, lluny del que pugui semblar, "el que hi ha al final de la seva obra ja hi era des del principi", ha considerat Fernández-Valdés. "Tolstoi mai ha optat per un camí recte entre A i B, sinó que va traçant cercles que avancen lentament des del punt A fins al punt B", ha argumentat el traductor, que ho ha exemplificat amb una tècnica amb què considera l'autor rus va ser genial: "aquell estat d'entreson, de traspàs del món dels vius al dels morts. Ningú no ho ha fet com ell. Amb ell les morts son boniques".