Temporada turística 2021: l'estiu de les seves vides

Josep Francesc Valls
Director de la Càtedra Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis

Encara que el títol original era The Magic of Belle Isle (Summer at Dog Dave's), la pel·lícula dirigida per Rob Reiner i amb la interpretació de Morgan Freeman i Virginia Madsen es va acabar traduint per L'estiu de les seves vides (2012). Es tracta d'una història de malson que acaba en un estiu plàcid i acollidor.

Des d'avui fins al nostre estiu viurem una ziga-zaga de notícies contradictòries. Depenent de l'equilibri inestable entre els tres vèrtexs del triangle vacunació - passaport sanitari - immunitat de ramat, les informacions fluiran d'una manera o d'una altra. Rere totes les notícies, acabarà apareixent la realitat de mercat: vindran o no, els turistes? Ho faran en major o menor quantitat? Quina serà la seva procedència?

Aquest estiu s'estructurarà en tres vértex del triangle: vacunació, passaport sanitari i immunitat de ramat

La variable vacuna s'accelera als principals països emissors de turistes cap a Catalunya i l'Estat. Tot fa pensar que cap a finals de juliol la població adulta de la Unió Europea estarà vacunada. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha compromès la seva paraula. Per contra, la variable "passaport sanitari" avança més lentament, i tot i que ja hi ha pronunciaments oficials favorables, no acaba d'aclarir-se'n l'aplicació. El PCR, doncs, en seria el "substitut pobre". A Brussel·les i Madrid parlen de "salvar l'estiu", però el més calent és a l'aigüera. Per últim, la "immunitat de ramat" s'assolirà quan la població adulta europea estigui vacunada, quelcom que es preveu per d'aquí a entre cinc i deu setmanes.

Però juntament amb les variables tecnicosanitàries, hi ha altres que cal tenir presents. Per exemple, la conducta individual de cada possible viatger. Porucs, molts ("m'he d'arriscar ara a viatjar quan queden pocs mesos pel final definitiu de la pandèmia?"); arrauxats, bastants ("no cal esperar més i cremem-ho tot"); sensats, la majoria ("tranquil·litat i bons aliments"). També la incògnita d'aquells que adopten noves formes de fer turisme accelerat per la pandèmia.

Obertura a diferents velocitats

Una altra variable prové de les accions que adopta cada país, tant pel que fa a l'obertura de fronteres o a la permissivitat en la sortida dels seus nacionals com en la discriminació dels estats segons la seva situació epidemiològica. En aquest sentit, el Regne Unit obre les portes, però situa Espanya com a perillós, mentre que Alemanya hi facilita els corredors aeris. Una última variable: la pressa d'alguns països per atraure turistes com més aviat millor: Grècia, Malta, Xipre o Croàcia, per exemple, han negociat des de fa mesos corredors i han obert ràpidament els ports als creuers.

A casa nostra, tanmateix, tot va una mica tard. S'ha esperat fins a la segona quinzena de maig per endegar les campanyes; no s'ha estat hàbil en la negociació dels corredors aeris; els passaports sanitaris son als llimbs. Sembla que s'esperi que tot escampi i tot torni a ser com abans. Fins i tot, un instrument tan valuós com l'imserso, que hauria pogut ser el mascaró de proa del desconfinament, jau amb poc ànim.

Els responsables turístics de l'Estat no han assumit cap risc, fent valdre la màxima ignasiana "en temps de desolació, no fer mai mudança". Essent aquest país líder turístic en viatges, facturació i treballadors en el sector, quan hauria de demostrar-ho espera que comenci la resta.

L'Estat, un destí refugi

Per sort, el territori espanyol ha estat un destí refugi quan hi ha conflictes. Va passar amb la guerra de l'antiga Iugoslàvia, durant els atemptats urbans de la dècada del 2000, o durant la crisi econòmica del 2008. Des de França fins al Regne Unit, Itàlia, Àustria, Suïssa, Benelux o Escandinàvia, en cotxe o en avió, troben quelcom quotidià en el nostre país, conegut, que dona seguretat i que no ha fet més que créixer cada estiu.

No es repetiran, ni calen, els resultats del 2019 en uns quants anys. Principalment, per dos motius. El primer, perquè a Catalunya no vindran turistes de lluny. Sí que ho faran, en canvi, els catalans, els valencians, els francesos –després del 14 de juliol–, els espanyols –amb qui mantenim llaços familiars i potser, de sobte, tornen–, i alguns que s'animaran a agafar l'avió des de qualsevol indret d'Europa o d'arreu. Menys gent, la majoria de proximitat, menys estrès i més despesa. Cal recordar que els viatgers propers es mouen més sovint i la despesa és superior en la destinació. L'assaig de Setmana Santa va ser, francament, positiu.

Essent l'estat espanyol un país líder en viatges, facturació i treballadors del sector turístic, quan cal demostrar-ho, espera que comencin la resta

En segon lloc, perquè molts turistes adopten una nova manera de fer vacances, més íntimes i menys massificades. Més personals, de territori, desestacionalitzades, de menys impacte ambiental. Aquells indrets que s'han preparat des de fa temps, patiran molt poc. Els altres hauran d'aprendre i això no es fa en dos dies.

Les ciutats com Barcelona, que han jugat a crear una indústria potent entorn de la presencialitat, ho tindran magre, ja que la digitalització ha avançat de tal manera que ha destruït molts motius per viatjar, sobretot els de negocis. Així doncs, desapareixeran llocs de treballs a hotels, restaurants, cafeteries, comerços, taxis, centres de convenció, museus, espectacles... Caldrà reposicionar la ciutat, salvant el màxim de la planta turística. La costa salvarà l'estiu en aquesta primera onada de la temporada estival de 2021 i de 2022. Més enllà d'aquestes dates, hi haurà temps per reflexionar sobre les noves demandes dels turistes i sobre la reestructuració del sector per satisfer-les amb competitivitat en l'era digital.