L'activitat emprenedora té un gran impacte econòmic i social, generant oportunitats i benestar al seu voltant. Les iniciatives basades en el coneixement creen valor econòmic, cultural i social i tenen en les universitats una gran font de talent, d'idees i de projectes. Tenir un bon sistema educatiu generador de talent és un factor d'atracció per a indústries, capital, grans empreses i talent internacional. Aquest fenomen té un efecte multiplicador com més creixen i es consoliden en l'entorn aquests agents.
Les universitats i les escoles de management son part essencial del sistema econòmic de qualsevol territori, essent font de creació de talent amb impacte directe en els ecosistemes emprenedors. Aquestes institucions nodreixen l'esperit emprenedor dels estudiants i els capaciten per reconèixer oportunitats i dissenyar i desenvolupar models de negoci amb impacte econòmic i social.
Les administracions públiques son conscients de la necessitat d'incentivar l'emprenedoria i, en aquest context, el Congrés de Diputats va aprovar la Llei de Suport a l'Emprenedoria. Es tracta de la primera normativa a donar suport i amb voluntat d'internacionalització de l'emprenedoria a l'Estat i que, a més, dedica un article específic a la tasca dels centres universitaris com a incentivadors. Aquest apartat indica que:
És en el marc d'aquesta normativa que les universitats i escoles de management han intensificat el foment de l'emprenedoria, un compromís que està començant a donar els seus fruits. Així ho recull l'enquesta del projecte GUESSS (Global University Entrepreneurial Spirit Students' Survey), nascut el 2003, amb l'objectiu de mesurar l'esperit emprenedor i d'oferir recomanacions per fomentar-lo.
El darrer informe del projecte a Espanya, de 2018, acredita la participació d'una cinquantena d'universitats de l'Estat, amb una mostra de més de 32.000 alumnes que responen al mateix qüestionari amb la mateixa metodologia aplicada que la resta de 3.100 universitats de més de 54 països que hi estan involucrades.
Cinc anys després d'acabar els estudis, el 24,5% de l'alumnat es planteja emprendre
Sigui com sigui, segons l'enquesta, un 4,5% dels universitaris espanyols té intenció de ser emprenedor en acabar els seus estudis. Aquest percentatge s'eleva fins al 24,5% quan es planteja la pregunta cinc anys després de la finalització dels estudis.
La voluntat de treballar per compte d'altri en comptes d'intentar-ho per compte propi és habitual –i recomanable– en tots els territoris estudiats. Aquesta tendència es deu al fet que l'experiència que s'obté treballant per a tercers, així com la xarxa de contactes que es pot teixir, poden esdevenir factors claus a l'hora d'emprendre.
Independentment de l'horitzó temporal en què es planteja la decisió, l'estat espanyol ocupa una posició molt baixa –en comparació amb la majoria d'economies desenvolupades– en el rànquing de països per intenció emprenedora dels seus universitaris. Tanmateix, s'observa una tendència a la millora.
A Espanya, els estudiants estan més predisposats a emprendre que les estudiants, fins a 9,8 punts percentuals per sobre
Pel que fa al gènere, s'enregistren diferències notòries entre els universitaris espanyols a l'hora d'emprendre (9,8 punts percentuals més alts en els homes) respecte a la resta de països.
Si ens fixem en el curs acadèmic en què es troben els enquestats, la franja que enregistra un nivell d'intenció emprenedora més elevat correspon als estudiants de primer curs (29,4%). Aquest percentatge decreix a mesura que els estudiants avancen en l'itinerari curricular, situant-se en el 24% en els estudiants d'últim curs. Aquest comportament s'ha observat, també, al conjunt de la Unió Europea, i de manera menys clara en els països de fora de la UE.
Respecte a les branques de coneixement, els estudiants que més diuen voler treballar per compte propi corresponen a Enginyeria i Arquitectura (32,2%), seguits per Ciències Socials i Jurídiques (28,5%), assolint el percentatge més baix els de Ciències (16,5%). Cal apuntar que aquesta darrera dada podria créixer en els pròxims mesos arran del protagonisme que han tingut les professions vinculades amb les ciències de la salut durant els mesos de pandèmia.
El 62,3% de l'alumnat universitari a l'Estat no ha rebut formació específica en emprenedoria, una dada allunyada del 60,9 de la Unió Europea i del 24% de països punters com la Xina
Sigui com sigui, una última dada: un 62,3% dels universitaris de l'Estat no han rebut formació específica en emprenedoria. Es tracta d'un percentatge molt elevat, superior a la mitjana europea (60,9%), a la del conjunt de països participants (51,9%) i molt lluny de les dades de països com la Xina (24%).
Per a la UPF Barcelona School of Management l'emprenedoria és un dels eixos estratègics de l'escola i un pilar bàsic de la transferència de coneixement i impacte social. L'emprenedoria, doncs, es planteja com a motor d'impacte social.
Coneix el programa StartLab
Entenem l'emprenedoria no només com a la creació d'empreses, sinó com una manera d'afrontar reptes professionals i personals. Es tracta d'una actitud davant la vida i és en aquest sentit que formem els nostres estudiants, independentment del programa que hagin escollit.
A la UPF-BSM tenim el convenciment que l'emprenedoria és una actitud que es pot aprendre a les aules, que és una forma d'entendre l'exercici professional i que, sens dubte, marcarà la diferència. Amb l'objectiu de donar-hi suport s'ha creat el programa d'acompanyament i formació per a l'emprenedoria StartLab, que ofereix serveis d'assessorament i formació tant per part del professorat de la UPF-BSM com del col·lectiu alumni i ajuda l'alumnat a teixir la xarxa de contactes amb l'ecosistema emprenedor de Barcelona.