Natàlia Pascual Argenté
Core Faculty UPF-BSM, Axentiva
Dr. Antoni Castells Garangou
Director mèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona
Jaume Puig-Junoy
Distinguished professor UPF-BSM. Director del Màster en Economia de la Salut i del Medicament.
Mentre escrivim aquestes línies s'estan debatent les recomanacions i possibles restriccions que ens acompanyaran aquestes festes nadalenques sobre la covid-19. I és que, segons les darreres estimacions, una tercera onada podria arribar al mes de gener o poc després. Sabem que els models predictius de les malalties infeccioses poden encertar poc –o només una mica– a causa de diverses incerteses (la segona onada es va avançar, per exemple), però, per ser precisos, si observem les dades d'incidència o d'excés de mortalitat a Espanya, la corba no ha acabat d'aplanar-se en cap moment des que va finalitzar l'estat d'alarma.
En aquest punt convé recordar que Espanya ostenta el rècord més negatiu entre els països de l'OCDE durant les 10 setmanes punta de la primera onada de covid-19 amb un excés de mortalitat del 40%. Ara ja comencem a tenir estimacions del cost social sobre el nostre benestar que això representa, tant en costos sanitaris estrictes, com en anys de vida perduts, qualitat de vida i pèrdua de producció. Una primera estimació conservadora mostra que pel 2020 i 2021 la pandèmia suposa un cost social equivalent a un 14% del PIB. Ara bé, al mateix temps, ja sabem també que una gestió efectiva de les estratègies de test-rastreig-aïllament (TRA) té una relació cost-efectivitat molt millor que gairebé cap altra intervenció que faci la sanitat en qualsevol malaltia: cada euro invertit té un retorn social de 7 euros. Seria socialment injustificable no "surfejar" la transició esmerçant més recursos en una bona gestió d'estratègies TRA flexibles i adaptades a les condicions socials de cada entorn.
Analitzant tot allò que es pot comparar, tot i les limitacions, a data 13 de desembre hi ha 335 malalts per covid-19 a l'UCI a Catalunya, més del doble que abans de la segona onada (si ens fixem en l'1 de setembre, n'eren 152). Al pot de les incògnites de la tercera onada hi queden qüestions rellevants com ara veure quina serà l'afectació d'aquesta pel que fa a grups de població i gravetat. Sabem que la segona onada ha afectat més gent jove, ja que la mitjana d'edat dels pacients a UCI ha baixat a 55 anys, comparat amb els 64 anys de mitjana de la primera onada. A conseqüència d'aquest fet i d'altres factors –millor coneixement de la història natural de la malaltia i una discreta optimització del seu tractament–, la gravetat dels casos ha baixat. Ara bé, no oblidem que, en aquest context, una estratègia que centri tots els esforços en l'atenció hospitalària de la pandèmia equival a la renúncia de "surfejar" i a resignar-se a la gestió del fracàs.
Tot i els esforços –i a alguna avaluació del que no ha funcionat a les residències com la que s'ha fet a Navarra–, encara queden dubtes sobre la capacitat efectiva de contenir l'expansió d'una nova onada en residències de gent gran. Un altre requeriment imprescindible per continuar "surfejant" millor del que hem fet fins ara.
Malgrat les incerteses nadalenques, ens trobem amb algunes circumstàncies que haurien de suposar avantatges per a fer front a la tercera onada. La primera és que hem tingut temps d'aprendre i de preparar-nos: el sistema sanitari està ara més ben dotat de material i de proves diagnòstiques. La segona és que encarem el 2021 amb els ulls posats a les prometedores vacunes que ja estan arribant. Fa ben pocs dies s'han publicat els primers resultats d'alguns assaigs clínics en marxa, els quals demostren que aquestes vacunes són summament eficaces i amb escassos efectes adversos. D'acord amb aquests resultats, les agències reguladores s'afanyen a aprovar-ne l'ús, cosa que ha permès l'inici de les primeres campanyes de vacunació de grups prioritaris en alguns països com el Regne Unit, Rússia i els Estats Units, mentre que en altres comencen a preparar la millor estratègia per fer-ho.
A l'altra cara de la moneda, les dades epidemiològiques –nombre de casos nous, hospitalitzacions i pacients crítics– demostren que la situació actual és pitjor que a l'inici de la segona onada, tot i que amb fortes desigualtats territorials. A més, s'hi afegeixen l'esgotament i el desànim dels professionals, junt amb el repte de recuperar l'activitat suspesa durant les èpoques de més pressió assistencial causada per la covid-19. Aquesta darrera circumstància comporta –a banda d'una tensió entre els diferents actors sanitaris en funció de quina sigui la seva responsabilitat assistencial– una escassetat de professionals que no s'havia observat a l'inici de la pandèmia quan tots els esforços estaven centrats, quasi en exclusiva, en la lluita contra el coronavirus.
La tercera onada suposarà, de nou, un repte per a l'Atenció Primària, alhora que tornarà a posar a prova la robustesa del sistema, en especial l'engranatge Salut – Salut Pública. I és que la Primària haurà de compaginar una activitat ordinària normalment més intensa durant els mesos de fred amb les campanyes de vacunació i la recuperació de l'activitat endarrerida des de l'inici de la pandèmia, que s'ha traduït en notables retards diagnòstics, especialment dels malalts oncològics. Per això, les experiències de vacunació fora de l'entorn dels centres de Primària tindran un paper molt rellevant en l'alleujament assistencial i es podran beneficiar de les experiències que ja s'han dut a terme durant la campanya de la grip, sense deixar de banda les necessàries adaptacions d'equipaments, equips i circuits.
De moment, de cara al Nadal, seguim tenint el repte de la conscienciació ciutadana, que cal mantenir fins que no assolim un nivell d'immunitat suficient per relaxar les mesures ja conegudes (distància-mans-mascareta). Sembla clar que haurem de treballar per evitar o mitigar els efectes d'una tercera onada en paral·lel al desplegament d'una campanya de vacunació complexa pel seu abast i dificultat logística. En aquest sentit, convé també tenir molt en compte els possibles canvis de comportament individual (elasticitat-prevalença) davant l'expectativa de vacunes efectives que poden alterar l'efectivitat d'altres mesures preventives que, per força, caldrà mantenir mentre no s'assoleixi la immunitat de grup desitjada. De tot plegat, segur que en traurem nous aprenentatges.