La vaga de Renfe: una conseqüència de la mala gestió política del transport ferroviari

Andrei Boar, Professor del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control
Expert en mobilitat i infraestructures

Entre el 30 de setembre i el 12 d'octubre hi ha convocades diverses jornades de vaga que afecten Renfe a tot Espanya. Les causes que indiquen el Sindicat de Maquinistes Semaf com a causa de la vaga afecten les seves condicions laborals, la disponibilitat de trens i el traspàs de les competències de Renfe cap a les Comunitats Autònomes que així ho sol·licitin.

Les causes de la vaga

Arran de la covid-19, amb les restriccions de mobilitat que es van imposar, part dels trens que es van suprimir, no han tornat a estar en circulació, el que redueix el nombre d'efectius disponibles. De la mateixa manera ha succeït amb els maquinistes. Per un costat, part dels que van acomiadar no han tornat, i els nous que han contractat, no poden operar de moment per les condicions de formació que aplica Renfe i que de moment, no poden complir.

La causa principal de la vaga és política i neix de l'enorme diferència d'opinions entre els sindicats i el Ministeri de Transports que de moment, no sembla que es puguin resoldre.

Tot i ser motius de pes, el principal motiu de la vaga té relació amb el traspàs de les competències de Renfe cap a les Comunitats Autònomes. En les setmanes vinents es realitzarà un nou traspàs de competències a Catalunya, que ja disposa de la majoria d'elles, i en el futur, es traspassarà a totes aquelles comunitats que ho sol·licitin. Aquest fet no agrada als maquinistes, ja que pot generar diferències en les seves condicions laborals i arran d'un acord de l'any 2007, les condicions han de ser homogènies a tot Espanya per a tot el personal.

A la pràctica, la causa principal de la vaga és política i neix de l'enorme diferència d'opinions entre els sindicats i el Ministeri de Transports que de moment, no sembla que es puguin resoldre.

L'afectació de la vaga

Els grans damnificats per la vaga que durarà al voltant de dues setmanes són els usuaris. Tot i que es van marcar uns serveis mínims que arribaven fins al 85%, no s'han complert per la incompareixença dels maquinistes, que o bé no estaven convocats o bé hi va haver algun error en la notificació. A la pràctica, circulen menys de la meitat dels trens.

Arran de les afectacions dels primers dies, molts usuaris (fins al 50%) van escollir canviar el tren per la carretera, ja sigui en autobusos (que anaven plens amb persones a peu dret en plena autopista) o bé, en immenses cues a les entrades de les grans ciutats per l'ús del vehicle privat.

La solució del conflicte: un nou model ferroviari

Tot i que les parts estan de moment molt allunyades, la solució del conflicte és plenament política. Per un costat, des de fa anys que es reclama més inversió en Rodalies i en Renfe en general. Sobretot, cal triar bé les inversions en la xarxa ferroviària. Mentre que es prometen 73.000 milions d'euros d'inversió en AVE que van pràcticament buits, només es promet (que no es compleix) una inversió de 6.500 milions d'euros en Rodalies a Catalunya per al pròxim any.

Més inversió en Rodalies permetria eliminar part del vehicle privat assegurant un servei de qualitat per a tots els usuaris i participant en la mobilitat sostenible del futur

Deixant de banda qui tingui les competències de la gestió, el tren està previst que sigui el mitjà de transport del futur per la seva rapidesa i pel seu baix impacte mediambiental. Cal apostar-hi fortament: obres com el corredor mediterrani haurien de ser claus per a una gestió internacional dels passatgers i les mercaderies. Més inversió en Rodalies permetria eliminar part del vehicle privat assegurant un servei de qualitat per a tots els usuaris i participant en la mobilitat sostenible del futur.

La vaga dels maquinistes no deixa de ser una conseqüència més, que no una causa, de prendre decisions polítiques en àmbits econòmics i socials com és el transport ferroviari. Les decisions s'haurien de prendre amb criteris d'eficàcia i eficiència i no amb clau política i electoral.