Si t'interessa el disseny i l'art, ja sigui com a simple afició o per dedicar-t'hi en un futur, et proposem un repte: per què no ens centrem en els nous paradigmes creatius que sorgeixen dels videojocs. Un debat polèmic i obert entre els defensors i detractors del Game Art. Parlem de tot això amb Daniel Sanchez Crespo, director del Màster en Videojocs de la UPF Barcelona School of Management i, en la seva faceta professional, director general de Novarama, creadors dels populars Invizimals.
L'enumeració de les arts prové d'una classificació realitzada durant el període hel·lenístic que va classificar com arts clàssiques la Literatura, la Música, la Dansa, la Pintura, l'Escultura i l'Arquitectura. Posteriorment, altres disciplines com el Cinema, la Fotografia o el Còmic han competit pel setè i el vuitè lloc i ara apareix un nou competidor: el videojoc, del qual molts ja parlen com 'el nou art'.
'No hi ha dubte ja que els videojocs són una manera d'expressió creixent en la societat moderna. Crear videojocs és crear mons, personatges, històries, dissenys, narratives... El videojoc ha passat de ser un entreteniment a un fenònem cultural i és quan es multiplica el públic i el negoci creix, quan l'expressió artística comença a ser un element diferenciador amb més pes', explica Daniel Sanchez Crespo, director del Màster en Videojocs de la UPF Barcelona School of Management i, en la seva faceta professional, director general de Novarama, creadors dels populars Invizimals.
La indústria dels videojocs va facturar a Espanya 1.083 milions d'euros el 2015, segons dades de l'Associació Espanyola de Videojocs, xifra que gairebé dobla la indústria del cinema (571 milions d'euros, segons dades de Rentrak). De fet, des de fa diversos anys la facturació del videojoc supera la suma de música i cinema. 'Si en els 80 els jocs eren molt funcionals i similars entre si, actualment hi ha diversitat d'estils. El públic s'ha tornat exigent i demana més. La indústria és forta i no para de créixer i avui un videojoc és molt més que un joc. És emoció, narrativa, estètica, en definitiva, art '.
Sánchez Crespo cita nombrosos exemples: Blues and Bullets, de l'estudi A Crowd of Monsters, inspirats en l'estètica de Sin City. 'Blues and Bullets és un thriller ambientat en una història alternativa entre Eliot Ness i Al Capone i amb l'estètica Sin City, molt proper al còmic, amb de clarobscurs, ombres i que utilitza el color per ressaltar detalls, però amb l'essència d'una pel·lícula d'acció'. Però n'hi ha més: Sword and Sworcery, inspirat en el PIXEL ART dels 80; ICO, en les pintures de Georgio de Chirico; Kentucky Road Zero, en les pintures i l'estètica del pintor americà Hopper; Rime, amb un tractament de llum inspirat en Sorolla; Monument Valley, en l'art modern o CUPHEAD, en l'animació tradicional dels anys 30. 'Parlar de videojocs avui és parlar de productes culturals i artístics sense més', constata Sánchez Crespo.
Per això cada vegada més, a les empreses de videojocs el pes del professional artístic és més gran. 'Avui en dia en totes les empreses, el 50 per cent del personal són artistes'. Directors d'art, il·luminadors, texturizadores, escultors, animadors, i tot tipus de professionals procedents de belles arts, el còmic, el disseny gràfic, l'arquitectura i l'interiorisme, la música, l'art visual i conceptual'. El mateix passa a les universitats, els màsters de videojocs es configuren en un 50% d'enginyers i programadors i un 50% de perfils artístics. I per als més escèptics, Sánchez-Crespo conclou: 'El museu d'art modern de Nova York, MoMA, el va reconèixer amb una exposició permanent dedicada a l'art dels videojocs al museu'.
Així és el Màster de Videojocs de la UPF Barcelona School of Management
Un màster, dos rols:
Hi ha continguts comuns però t'has d'especialitzar segons el teu paper de: