"La globalització, com les ulleres, cal graduar-les bé"

Durant dècades, la globalització ha estat la tendència predominant, generant grans expectatives i, fins i tot, incrementant el PIB mundial. Gràcies a ella, gran part de la població té avui accés a mètodes de transport i a canals de comunicació més ràpids, econòmics i segurs, entre altres. Aquest repartiment, tanmateix, és desigual i encara la globalització no beneficia tothom. De fet, ja hi ha diversos indicadors que mostren que aquesta tendència ha de virar el rumb. 

Amb aquest diagnòstic, el webinar "Globalització vs. Desglobalització: impacte en la logística, la política i l'economia", ha servit els ponents com a punt de partida per respondre a la pregunta sobre si el món després de la covid-19 serà menys global. "La globalització, com les ulleres, cal graduar-les bé", ha advertit Cristina Alba, alumni del Màster en Mercats Financers i membre del Consell Assessor d'Antics Alumnes UPF-BSM. "És veritat que la globalització ens ha portat molts beneficis, però també hi observem molts desajustaments", ha afegit.

La globalització ens ha portat molts beneficis, però també hi observem molts desajustaments

En aquest sentit, la directora del Màster en Polítiques Públiques i Socials de la UPF-BSM i catedràtica en Ciències Polítiques per la Universitat de Texas Rio Grande Valley, Monica Clua, ha apuntat que "la globalització està essent actualment qüestionada". "La globalització era el pensament hegemònic i fins a la irrupció de Trump el 2016 no va haver-hi alternativa, amb el seu radical gir cap a l'antiglobalització i la seva aposta pel lliure comerç", ha reflexionat Clua. Aquesta evolució, ha considerat, "ja la percebíem", però en els últims cinc anys "ha agafat una ruta impredictible". Quelcom que la pandèmia encara ha impulsat amb més força. 

L'sprint cap a un canvi de tendència

"Aquesta discussió fa molt temps que està al pla teòric, però la diferència actual és que ara ha arribat també a les empreses", ha valorat Oriol Montanyà, director de l'Àrea d'Operacions, Tecnologia i Ciència, del Postgrau en Total Supply Chain Management i de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, que ha explicat com en un entorn amb molts factors que dificulten les cadenes de subministrament, la "resiliència és un factor clau". "Ho hem vist amb diversos incidents com el del canal de Suez o l'escassetat de xips per construir automòbils", ha comentat, alhora que ha assenyalat algunes de les pràctiques que s'estan duent a terme per evitar el col·lapse. "S'han reforçat els processos logístics actuals, creant plans de contingència inexistents fins ara i ampliant l'estoc", ha matisat, i ha posat d'exemple la resistència del sector agroalimentari durant els mesos més crus de la pandèmia. 

Fins ara el transport internacional era una ganga, però aquest model està ara en escac

Ara bé, què passarà amb l'economia? Malgrat que s'han registrat senyals de l'inici d'una desacceleració, Alba ha exposat que les dades globals "son molt positives" i que tots els països "estan creixent". En un moment de canvi com l'actual, les estratègies s'estan repensant i la relocalització s'està valorant de manera positiva. "El transport internacional era, fins fa poc, una ganga, però ara aquest model està en escac", ha insistit Montanyà, que ha afegit un altre actor al taulell: la sostenibilitat. 

La sostenibilitat, un actor fonamental

"La sostenibilitat està cridada a jugar un  paper fonamental en els processos de globalització i de desglobalització", ha afirmat el director de l'Observatori de Sostenibilitat, que ha recordat que ja no n'hi ha prou amb el cost unitari de producte, sinó que hi ha altres aspectes com la petjada ecològica que prenen importància.

No som immunes epidemiològicament, però tampoc ho som socialment. Si hi ha res que ens hagi ensenyat la pandèmia, és que allò que succeeix en qualsevol lloc del món, ens afecta

Al seu torn, la directora del Màster en Polítiques Públiques i Socials ha comentat que existeixen diversos tipus de sostenibilitat, emfatitzant en el concepte de "sostenibilitat de la vida". "No som immunes epidemiològicament, però tampoc ho som socialment", ha avisat. "Si hi ha res que ens ha ensenyat la pandèmia és que allò que succeeix en qualsevol part del món, ens afecta", ha reflexionat Clua, que ha conclòs: "com a nord desenvolupat tenim una visió massa tancada i hem de tenir una visió global".