"El Quixot és un boig a estones ple de lúcids intervals"

Com seria la vida viscuda segons els llibres? L'historiador Gonzalo Pontón ha plantejat aquesta reflexió com una de les possibles línies d'interpretació d'«El Quixot». "Cervantes construeix una novel·la plagada d'al·lusions a un univers literari, amb personatges obsessionats per la literatura i per viure la seva pròpia existència en conflicte entre la realitat i el que els motlles literaris poden experimentar", ha considerat. 

Aquestes han estat les primeres reflexions del webinar "«El Quixot»: l'obsessió per la literatura", organitzat pel Programa Cultura de la UPF Barcelona School of Management en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats. "«El Quixot» és un llibre còmic, que fa riure, però que manté una presència constant i tenaç de la literatura", ha valorat Pontón, que ha recordat que, per sobre de tot, representa la "novel·la cavalleresca per excel·lència". 

Segons l'historiador, al segle XVI la literatura cavalleresca "constitueix un gènere literari propi". Amb ella tothom pot viure aventures històriques, bèl·liques i amoroses, ha expressat, i ha afegit: "per això no em sorprèn que siguin aquests els llibres que el Quixot, empobrit, crema a la foguera", ja que desposseït de tots els seus poders, "només pot viure l'aventura idealitzada a través de la lectura".

Entre el real i l'imaginari

En aquesta fina línia entre la realitat i el literari, entre el fictici i l'inventat, transita també el protagonista de la novel·la. Però, el Quixot és un "boig" o hi ha alguna cosa més rere seu? En paraules de Pontón, "El Quixot és un "boig" a estones ple de lúcids intervals". No obstant això, la "maduresa" del seu personatge arriba a través de les llargues converses amb Sancho, el seu escuder. 

Precisament, respecte a l'originalitat de la segona part de l'obra es dissipa una ombra de dubte. N'és Cervantes l'autor? El 16114 es publica la suposada continuació del primer volum, però no arriba a mans de l'autor original, sinó d'Alonso Fernández de Avellaneda, que, ha comentat Pontón, "despatxa amb certa maldat el veritable autor". 

La novel·la inclou tantes interpretacions com modes, tendències i anys ens separen de la seva creació
Gonzalo Pontón, historiador

Davant una eventual mala reacció, Cervantes va respondre de manera "admirable" i va incloure aquesta versió en la seva segona part. "És una obra més articulada i meditada, amb més cohesió", ha valorat l'historiador que, tanmateix, ha admès que "tots els descobriments es troben en la primera part".

Malgrat que després d'«El Quixot» no van imprimir-se més novel·les cavalleresques, l'obra ha sobreviscut a més de quatre segles i continua essent l'obra més important de la literatura espanyola. "La novel·la inclou tantes interpretacions com modes, tendències i anys ens separen de la seva creació", ha reflexionat Pontón, que ha conclòs: amb «El Quixot», "la possibilitat del fet meravellós sempre queda oberta".