“Shakespeare va ser real, però el 90% del que s'explica a les seves biografies és fictici"

"Comencem amb un aclariment: Shakespeare va existir, va ser real". Amb aquesta contundència l'editor i traductor Andreu Jaume ha dissipat tota mena de dubtes sobre els rumors entorn la vida i l'obra de l'autor més important de tots els temps. 

Així ho ha certificat durant el webinar "I Shakespeare va inventar els humans", organitzat pel Programa Cultura de la UPF Barcelona School of Management en el marc de les activitats de Sant Jordi i en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats. "Hi ha moltes biografies sobre Shakespeare, però la majoria d'elles es basen en un 10% en fets i en un 90% en invencions", ha lamentat Jaume, que ha recomanat el text de Bill Bryson. "Tot el que es pot saber sobre Shakespeare ho va escriure ell", ha sentenciat. 

"Un dels pitjors greuges que ha patit Shakespeare és que s'hagi dubtat de la seva existència i de la seva obra", ha insistit Jaume, que ha conduït una sessió a través de l'Anglaterra isabelina del dramaturg i dels entrebancs en la seva vida personal que, sens dubte, van afectar les seves creacions.

De l'humor a la "dark comedy"

“Shakespeare devia ser un home molt divertit: fins i tot les tragèdies més fosques tenen sempre un cop d'humor", ha apuntat el crític i editor, responsable de l'edició de l'obra completa de Shakespeare en castellà i de la traducció al castellà d'El rei Lear (Penguin Clásicos, 2016). 

Malgrat que Shakespeare "sempre va tenir una intuïció còmica innata", li va costar adaptar-se al dramatisme que va predominar durant el regnat d'Isabel I i que el seu contemporani, col·lega i competidor, Christopher Marlowe, va dominar tan bé. 

"La seva vida, la de Marlowe, va ser apassionant, havent de gestionar continuadament el rebuig a l'homosexualitat; la de Shakespeare, en canvi, va ser més quotidiana". El cèlebre dramaturg va casar-se amb Anne Hathaway, amb qui van tenir tres criatures: Susanna, Judith i Hamnet. Va ser precisament la mort d'aquest últim, l'únic noi, amb tan sols onze anys, el que va transformar la seva obra.

A poc a poc, Shakespeare va ser assumint el diàleg tràgic de les seves obres a través dels drames històrics. Al segle XVI, "Anglaterra era una nació que estava creant la seva mitologia per primera vegada, i en aquest context Shakespeare s'hi va inserir d'una manera magistral", ha relatat Jaume. Un camí que va portar-lo a escriure la seva gran tragèdia: Hamlet. 

"El to va aombrant-se a partir dels 40 anys del dramaturg", ha matisat l'editor, que ha afegit: "Havia perdut un fill, sentia la mossegada del pas del temps i això es nota molt". Des d'aquell moment, Shakespeare va deixar d'escriure comèdies o bé escrivia el que es coneix com a "dark comedies".

Després de l'esplendor, el comiat

Finalment, Shakespeare va conquerir la dialèctica tràgica que tant anhelava i que tant havia envejat en Marlowe, que va morir en estranyes circumstàncies després d'haver estat acusat de ser espia del govern. 

"El rei Lear és la millor obra de Shakespeare i de tot el període isabelí", ha reflexionat Jaume. Tanmateix, arran de la mort d'Isabel I, l'última monarca de la dinastia Tudor, Shakespeare ja no escriurà ni tragèdies ni comèdies. 

La seva última obra en solitari, La Tempesta, actuarà com el seu comiat. "Hi incorpora tots els elements investigats durant la seva dramatúrgia, convertint-los en mite", ha manifestat el crític i editor, que ha apuntat que l'obra funciona com a "reconciliació". Per exemplificar-ho, Jaume ha citat una de les frases més cèlebres de l'obra: "Estem fets de la matèria de què estan fets els somnis. I la nostra vida és somni". 

Sigui com sigui, Shakespeare va ser real i la seva obra encara ens il·lustra en una època, la nostra, d'"apoteosi de l'ego sobredimensionada en què tot és biografia i publicitat", ha manifestat l'editor, que ha conclòs: "ben mirat, no saber massa sobre Shakespeare és un descans".