Freire: "Les comunitats amb anorèxia nerviosa estan aïllades a les xarxes socials i cal connectar-les amb comptes sans"

En l'últim any i mig, els trastorns de la conducta alimentària (TCA) han augmentat un 20% a conseqüència de l'aïllament forçat durant els primers mesos de la pandèmia i del retard en el diagnòstic per part dels serveis sanitaris, centrats a donar resposta a la crisi de covid-19. A l'estat espanyol, més de 400.000 persones pateixen avui aquesta mena de trastorns i tres de cada quatre son joves adolescents, segons dades de la Fundació FITA. 

Va ser precisament entre aquest grup d'edat on els casos de TCA es van disparar un 826,3% el 2020 respecte a 2019, d'acord amb xifres de la Fundació ANAR. Si bé és cert que l'origen dels trastorns alimentaris respon a diverses casuístiques, part del seu creixement exponencial es deu a l'impacte que les xarxes socials i el culte al cos que s'hi promou tenen en col·lectius tan vulnerables com els adolescents. Una situació que afecta amb major incidència les dones: entre el 4% i el 5% de les joves entre 12 i 21 anys a l'Estat pateix trastorns de l'alimentació, reporta Ita Salud Mental. 

El projecte STOP, liderat per la Dra. Ana Freire, ha dut a terme un estudi que analitza problemes de salut mental a les xarxes socials per contribuir a la reducció de morts per suïcidi

En aquest context complex, el projecte STOP (Suicide prevenTion in sOcial Platforms) analitza problemes de salut mental a les xarxes socials per contribuir a la reducció de morts per suïcidi. Liderat per la investigadora i directora de l'Àrea de Tecnologia de la UPF Barcelona School of Management, Ana Freire, el projecte ha publicat recentment l'estudi "Caracterització de l'Anorèxia Nerviosa a les xarxes socials: anàlisi textual, visual, relacional, demogràfic i de comportament", en què estudien com s'expressa l'anorèxia nerviosa (AN) a les xarxes socials, atès que en els casos més greus pot presentar autolesions i, fins i tot, temptatives de suïcidi. 

Consulta l'estudi

L'aïllament, l'enemic a combatre

"STOP és un projecte multidisciplinari en què treballem enginyers, psicòlegs, psiquiàtres i terapeutes per estudiar com s'expressen a les xarxes socials diversos problemes mentals, entre ells, l'anorèxia nerviosa", exposa la Dra. Freire, que afegeix: "mitjançant intel·ligència artificial, extraiem, de manera totalment anònima, perfils demogràfics i interessos comuns a grups d'usuaris amb signes d'anorèxia". L'estudi caracteritza usuaris amb anorèxia nerviosa (AN) a Twitter, diferenciant fins i tot usuaris en diverses etapes de la malaltia. 

"Observem que les comunitats d'anorèxia nerviosa estan completament aïllades i no tenen cap vincle amb comunitats sanes, conformades per comptes d'usuaris sans o comptes d'institucions o associacions que presten servei a persones amb trastorns de la conducta alimentària", explica la investigadora, que assegura que "forçar la comunicació entre ambdues comunitats reportaria grans beneficis, ja que aquestes bombolles son molt nocives pels col·lectius vulnerables". 

"Les comunitats d'anorèxia nerviosa estan completament aïllades. Forçar la comunicació entre aquests comptes i els sans reportaria grans beneficis"

Un dels grans reptes que apunta Freire és el canvi en els sistemes de recomanació de contactes a seguir a plataformes com Twitter, ja que continuen proposant a usuaris amb anorèxia comptes molt similars que fan que "aquesta bombolla s'expandeixi". Ara bé, quins son els trets comuns que el projecte STOP ha identificat en els comptes d'usuaris amb anorèxia nerviosa? 

• Textos: s'empren verbs en 1a persona del singular, un elevat nombre de negacions i pocs articles. Acostumen a mostrar tristesa, disgust i enuig. Els temes tractats estan relacionats amb la seva imatge, fent referència a laxants o, fins i tot, al suïcidi i a la mort. 
• Imatges: s'aposta per imatges més fosques, amb menys lletres, selfies, imatges de parts del cos i alterades de cossos idealitzats. S'observen, encara que en menor mesura, fotografies de menjars saludables com ara fruites o amanides. 
• Relacions entre usuaris: tendeixen a interactuar menys que altres usuaris (nombre de likes, retuits), quelcom que pot denotar menys suport social. 
• Informació demogràfica: més del 70% perfils analitzats corresponen a dones, un percentatge que incrementa en els grups de tractament i de recuperació. Pel que fa a l'edat, quasi el 60% dels perfils recopilats corresponen a joves menors de 18 anys.
• Activitat a la xarxa: acostumen a tuitar més els caps de setmana i durant els períodes de son, una tendència que es pot relacionar amb problemes d'insomni, característic d'altres trastorns de salut mental com la depressió. 

La Intel·ligència Artificial, al servei de les persones

Les tècniques emprades per dur a terme aquest estudi, en què ha col·laborat la Universitat Pompeu Fabra, el Centre de Visió per a Computador (Universitat Autònoma de Barcelona), la Fundació Institut de Trastorns Alimentaris (FITA) i l'Hospital Universitari Parc Taulí, entre altres, estan basades en la Intel·ligència Artificial. Concretament, en Deep Learning per identificar tuits relacionats amb l'AN i algoritmes de clustering o agrupament per distingir usuaris en etapes de precontemplació i contemplació. 

"Desenvolupar el nostre projecte de forma responsable implicava que el tractament de dades es fes de forma completament anònima: no és possible identificar els comptes analitzats"

"Tota eina es pot utilitzar per fer el bé o per fer el mal", argumenta Freire. "Això passa amb un ganivet, amb un cotxe o amb la Intel·ligència Artificial", afegeix. L'estudi dut a terme pel projecte STOP és un clar exemple que la IA, usada de manera responsable, pot repercutir de manera molt positiva en la societat. Una responsabilitat que afecta, també, el tractament de dades. 

"Desenvolupar el nostre projecte de manera responsable implicava que el tractament de dades es fes de manera completament anònima", indica la investigadora i experta en IA, que matisa: "no és possible identificar, amb les dades recopilades, cap compte emprat per entrenar els algoritmes desenvolupats". 

Però, com es podria evitar el mal ús de la tecnologia? La directora de l'Àrea de Tecnologia de la UPF-BSM ho té clar: mitjançant la regulació de l'ús de la IA, "quelcom que ja s'està duent a terme a escala europea i que caldrà anar adaptant per donar resposta als futurs reptes que vagin sorgint en relació amb l'ús d'aquesta tecnologia".